Manifest del PCE davant l'1 de maig: Contra la dreta política i les polítiques de dreta

Partit Comunista d'Espanya / maig 11

L'avanç del Capitalisme més feroç en els últims anys, ha determinat que en l'últim decenni tots els primers de Maig fossin especials des del punt de vista de les lluites concretes dels treballadors i treballadores. Però sens dubte, és aquest del 2011 el que marca la diferència respecte a l'esfondrament, deixant un línia continuada d'atur i pobresa per les polítiques dictades pels organismes que han suportat teòrica i pràcticament al Capitalisme els últims anys.

Mai anteriorment, les polítiques dictades pel FMI, els Clubs de pressió del Capitalisme, entre altres teòrics, han resultat tan evidentment fracassades i amb tal alt cost per als Estats, per a la Democràcia i sobretot per als treballadors i treballadores.

Que els treballadors/es (siguin per compte d'altre o autònoms per compte propi), paguin una crisi que no van crear, no és una destinació divina, sinó una estratègia marcada pels poders que realment la van crear, per salvar un Capitalisme, que sens dubte és incapaç de sortir de la crisi.

La Reforma del Mercat de Treball abaratint l'acomiadament, una injusta retallada de les Pensions, un abandó de les polítiques d'inversió publica i de compliment de compromisos adquirits pel Govern (sens dubte, el que mes greument ha afectat als sectors mes febles ha sigut la retallada en l'aplicació de la Llei de Dependència), i ara la destrucció del suport jurídic dels drets dels treballadors/es, mitjançant la reforma de la Negociació Col•lectiva, dibuixen intencionadament una destrucció de l'Estat de Dret per a les quals fins ara es consideraven classes mitjanes i una "marroquinització" dels drets dels treballadors/es.

El Govern del PSOE, recolzat pel PP i les dretes nacionalistes, han encapçalat una terrible política que només pretén utilitzar les riqueses de tots els ciutadans/es per a tapar els excessos d'acumulació de riqueses que la Banca i les Grans Empreses Espanyoles han gaudit en l'ultime decenni. Ni un sol besllum d'exigència a aquells que s'han enriquit amb el nostre esforç, de reinversió per a crear ocupació, de limitació de les seues grans riqueses, mes bé al contrari, una descarada connivència, que la seua punyent desvergonyida s'escenifica en les successives reunions de suport dels Grans Bancs i Multinacionals Espanyols a Zapatero.

D'altra banda l'estratègia sindical dels últims anys ha portat a minimitzar l'hegemonia política que els treballadors/es necessiten per a fer front a les grans retallades socials que LA DRETA POLÍTICA I LES POLITIQUES DE DRETES estan duent a terme. La imatge que les Grans Organitzacions Sindicals, solament han trobat el suport d'un petit grup de diputats a les seues posicions, ha de fer reflexionar sobre l'erroni d'aquesta estratègia.

Durant tot aquest període d'agressió, el PCE ha mantingut una posició combativa, convocant multitud d'actes i mobilitzacions en contra d'aquestes polítiques, al mateix temps que una posició pròpia i clara respecte a totes i cadascuna de les agressions legals que els/les treballadors/es portem patint, tant en la CONVERGÈNCIA amb els Sindicats (vaga General del 29S, recollida de signatures de la ILP, lluita contra la retallada de drets als treballadors/es publiques, entre uns altres), com en la DIVERGÈNCIA amb els mateixos (reforma de les Pensions i posició en algunes Comunitats Autònomes).

Aquesta nítida posició combativa i de denúncia, va acompanyada d'un bloc de propostes solvents per a l'eixir de la crisi per l'Esquerra. Així, l'Alternativa Social Anticapitalista que I.U. ha desenvolupat i de la qual el PCE se sent constructor, estableix mesures concretes per a la creació d'ocupació, la protecció de drets, l'estimulació de l'economia en suport dels/les treballadors/es, siguen per compte d'altre o pròpia, i de les empreses d'economia social, i el desmantellament progressiu d'una capitalisme financer que solament porta pobresa a la gran majoria dels ciutadans en benefici d'uns pocs.

Però aquest dia reivindicatiu de la Classe Treballadora de 2011, té una peculiaritat més, se situa a tres setmanes d'unes Eleccions Municipals i Autonòmiques, on els treballadors/es (potser per primera vegada en la història) hem de ser egoistes i recolzar les alternatives polítiques que ens recolzen, les que presenten alternatives per a la creació real d'Ocupació i la protecció social com a eix de la societat que necessitem.

Així, en aquest Un de Maig, amb la nostra participació en les mobilitzacions, a les quals des d'ací el PCE fa una crida de participació, anem a exigir l'anul•lació de les lleis que solament estan generant desocupació i menys drets.

CONTRA LA DRETA POLÍTICA I LES POLITIQUES DE DRETES

VISCA L'1 DE MAIG!