dissabte, 27 d’agost del 2011

Mobilització enfront del colp constitucional

José Luis Centella Gómez, Secretari General del PCE / 26 ago 11

La decisió del Govern d'acordar amb el PP un canvi de la Constitució per consagrar l'estabilitat pressupostària com a norma constitucional, ve a culminar una llarga sèrie d'actuacions amb les quals Zapatero i el PSOE han fet el treball brut al capital perquè en la pràctica aquesta proposta suposa introduir una dels senyals d'identitat de les polítiques conservadores i neoliberals que han produït la crisi econòmica que patim i que, en l'àmbit europeu, tracten que les seves conseqüències les seguim pagant els més febles.

En aquest cas Zapatero i el PSOE han donat un salt de greus conseqüències, ja que la reforma constitucional que pretenen, significa anul·lar o limitar greument la capacitat d'actuació dels governs amb polítiques fiscals adequades a les diferents fases del cicle econòmic. Comporta també un greu risc per al manteniment o millor dit per a la recuperació de l'Estat de benestar, perquè posa molt més difícil recuperar drets socials, laborals i econòmics perduts en els últims temps.

Quan el que fa falta són actuacions que donen respostes immediates als milions de parats/des i precaris/ries que sofreixen les conseqüències directes de la crisi, aquesta proposta ni pel seu contingut ni pels seus terminis d'aplicació tindrà influència en la necessària reducció dels nivells actuals de dèficit públic, cosa que d'altra banda només pot aconseguir-se, sense deteriorar greument el teixit econòmic i social del nostre país, mitjançant la promoció del creixement econòmic i de l'ocupació, amb una fiscalitzeu progressiva.

Clarament es confirma que el Capital vol aprofitar la crisi per consolidar el seu model neoliberal, tractant de fer-ho irreversible. Per dir-ho amb altres paraules tracta de situar fora de la constitució tota política socialment avançada, el realment greu és que Zapatero i el PSOE li faciliten tant el treball.

El PSOE, que portava anys dient que la Constitució era sagrada, que no es podia tocar per canviar, per exemple, la llei electoral o el model d'estat, ens fa ara aquest canvi amb nocturnitat i traïdoria, en amb prou feines quinze dies van a canviar ni més ni menys que la base de la política econòmica de l'Estat, i ho fan amb un parlament al que li queden tres setmanes de vida, sense consulta popular, sense debat ciutadà, sense que el PSOE l'hagués portat al seu programa electoral… On queda l'afirmació de Rubalcaba que prenia bona nota del que havia significat les peticions del 15 M de més participació ciutadana en la política?

Evidentment LI DIUEN DEMOCRÀCIA I NO HO ÉS, d'aquesta manera cada vegada és més evident que la imposició d'una política de retallades socials i ajustos salarials permanents, que ens porta a una reculada sense precedents de les condicions de vida de la majoria social, només pot imposar-se amb un atac important als mecanismes de participació democràtica i de la pròpia sobirania nacional del nostre país.

Zapatero es posa de nou de genolls davant els mercats i obri les portes a una reforma que situa fora de la constitució gran part de les propostes que fan sindicats, 15M, col·lectius socials i per descomptat que xoca amb les propostes polítiques i electorals que treballem tant en el Partit com en IU.

Per això la nostra reclamació de Referèndum té tota la contundència de defensar la democràcia avançada, participativa que confronte amb els qui volen buidar-la de contingut per facilitar el Cop del Capital.

En aquestes circumstàncies ens fem una pregunta: Tindran els nostres programes electorals que passar censura prèvia del Tribunal Constitucional per veure si compleixen amb l'equilibri pressupostari?

Davant aquesta situació hem de plantar cara, no resignar-nos, donar la batalla. Són temps difícils, són temps de lluita que necessiten la mobilització de tota la nostra militància en la millor tradició del Partit Comunista d'Espanya, en la defensa dels drets dels febles, en la defensa de la justícia, d'una democràcia real social, política i econòmica. No estem davant un debat teòric, acadèmic, estem enfrontant-nos a l'intent d'un cop silenciós, soterrat que implantaria el domini dels anomenats mercats, que no és una altra cosa que la dictadura del capital, una dictadura que buida de poder als governs i sotmet els parlaments a decisions que es prenen al Banc Mundial, Fons Monetari, Banc Central Europeu o en algun Club de fosc nom on es reuneixen els representants del capital.

Plantar cara des de la mobilització, des de l'explicació, des de la defensa de la nostra ALTERNATIVA SOCIAL ANTICAPITALISTA, per això tenim una triple responsabilitat, d'una banda estar activament en totes les mobilitzacions unitàries que es convoquen, impulsant plataformes on no existeixin, d'altra banda hem d'aconseguir que IU en el marc de la Convocatòria Social que anem a desenvolupar al setembre sigua el referent polític i institucional d'els qui s'oposen a aquesta modificació constitucional, però de forma complementària a tot això hem de fer visible al PCE en aquesta lluita amb els objectius de:

1. Aconseguir la unitat entre les realitats representades entre el 29-S i el 15-M. reclamant el nostre dret a decidir sobre alguna cosa tan transcendental com la reforma constitucional.

2. Aconseguir la màxima participació dels quadres i bases sindicals per avançar cap a una línia de mobilització i conflicte social.

3. Sumar al conflicte a nous sectors socials, com els estudiants d'ensenyaments mitjans, alguns sectors de treballadors aturats i els treballadors immigrants. De manera principal el treball del Partit s'ha de centrar a impulsar les mobilitzacions d'aturats i afectats per la crisi, de manera similar al treball realitzat en el marc de les hipoteques i desnonaments.

4. Condicionar el debat polític sobre el qual es desenvolupin les Eleccions Generals des del conflicte social i evitar els intents del bipartidisme d'ocultar els debats que posen en evidència que les causes de la crisi són les promogudes des de l'anomenat Pacte de l'Euro i que per tant les solucions no poden venir del mateix lloc.

Es tracta per tant, de dedicar la nostra capacitat la força, estructures, càrrecs públics, dirigents socials a organitzar una veritable rebel·lió amb la gent per a baix, arran de terra, envers ells i elles construir l'Alternativa Social Anticapitalista.

En definitiva del que es tracta és de construir la unitat de tota l'esquerra transformadora, l'organitzada, la que es va mobilitzar en la vaga general, la que es mobilitza aquests dies als carrers i places de tota Espanya i fer-ho des de la base, comptant amb tots i totes entorn d'un programa participatiu elaborat col·lectivament que defensi la regeneració democràtica de la vida política, la justícia social perquè la crisi no la paguin els més febles. Per fer front als programes d'ajust, l'actual situació ha de provocar un conflicte social sense precedents del com estem vivint les seves primeres manifestacions, la idea de consens i pau social que ha dominat la política espanyola és incompatible amb un Govern que es posa al servei del capital especulatiu i retalla radicalment la capacitat de decisió dels governs, dels parlaments i de la pròpia ciutadania.

Finalment, el més important. Com deia, no estem en un debat teòric, sinó per contra es tracta de passar a l'acció i per a això tenim convertir a cada militant en un/a activista que mobilitzi al seu entorn, per a això cada Comitè d'Agrupació, Provincial, de Federació, té urgentment que elaborar un Pla de Treball per al seu àmbit d'actuació, Pla que contempli la implicació del Partit en la Convocatòria Social d'IU i almenys la realització d'una acció pública del Partit, pancarta, octavilla, cartell, etc. Ara més que mai hem de fer de la Festa la gran concentració contra la Reforma Constitucional, per això hem de recordar el compromís que cap província es quedi sense muntar autobusos per a la Festa. El desenvolupament d'aquest Pla de Treball ha d'estar en mans de la Secretaria d'Organització Federal abans del proper Comitè Executiu Federal de l'11 de Setembre.

Que sapiguem donar resposta al que avui demanda la nostra classe, no en els papers, no en les grans paraules, sinó en les petites accions, en la política unitària, a evidenciar que som capaços de fer realitat l'acord d'un Partit Actiu, Organitzat, Visible, implicat en el conflicte, dependrà en gran mesurada la Reconstrucció del Partit en la qual estem implicats/as.

José L. Centella Gómez, Secretari General del PCE

dimarts, 9 d’agost del 2011

Construir la alternativa

José Luís Centella




http://blogs.publico.es/dominiopublico/3794/construir-la-alternativa/

Vivimos tiempos en los que la democracia sufre la agresión de los mercados, que la invalidan y la convierten en un instrumento al servicio de sus intereses, transformándola en una democracia secuestrada. La especulación y la acumulación de beneficios de unos pocos vencen al desarrollo sostenible y la juventud más formada y preparada de la historia vive peor que la generación anterior, sin perspectivas de encontrar un trabajo estable y remunerado.
De esta manera, el neoliberalismo trata de dejar sin efecto las conquistas políticas y sociales conseguidas durante años de lucha por las libertades políticas, sociales y económicas en España. En la práctica, el bipartidismo imperfecto (PSOE-PP más CiU y PNV), a través de un consenso no escrito, ha asegurado unas reglas que permiten una alternancia permanente en el poder para asegurar que el núcleo de las políticas neoliberales pactadas en Bruselas, junto con el atlantismo y la monarquía, no sean puestos en peligro.

Plantear un cambio de esta situación necesita forzosamente del protagonismo activo de las personas trabajadoras y de todas las organizaciones sociales interesadas en disputar la hegemonía al bipartidismo. Por ello, la movilización que empezó el 15 de Mayo tiene la gran virtud de representar muchas cosas y a mucha gente a la vez, y hacerlo sin necesidad de uniformidad o de sometimiento a un pensamiento uniforme.

Tenemos la necesidad de romper con un estado de cosas heredado de una Transición incompleta, que la mayoría no vivió, y a la que, además, se le explicó mal y con demasiadas trampas. Romper con un estado de cosas que representan una separación de poderes contaminada por una Justicia que no ha roto con el régimen anterior, un sistema electoral diseñado en 1977 para mantener un bipartidismo imperfecto que dejara sin influencia a un potente Partido Comunista, con un distanciamiento entre las instituciones y el pueblo que blinda un sistema social y económico al servicio del gran capital.

Pero el 15 de Mayo también representa una movilización contra una forma de afrontar una crisis que no sólo es económica, sino que afecta a todo el sistema, porque cada vez es más evidente que este sistema social, económico y de valores, no da respuesta positiva a las necesidades de gran parte de la ciudadanía, porque ese no es su objetivo. Su principal motor es asegurar el beneficio de una minoría –los banqueros y los grandes capitales especulativos– y para ello no dudan en vaciar de contenido la ya débil democracia que tenemos. Dejando sin capacidad de decisión a los parlamentos y los gobiernos, las decisiones importantes de la economía se toman en el FMI, el BM o el Banco Central Europeo por quienes ni son elegidos “democráticamente” ni tienen que dar cuenta de sus decisiones, eso sí, tomadas desde lujosos hoteles de 3.000 euros la noche y que ostentan salarios insultantes.

Por todo esto, en Izquierda Unida creemos que es el momento de convocar a la ciudadanía para construir la alternativa, con mayúscula. Se trata de propiciar la participación y la implicación de lo más dinámico de la izquierda social, sindical, cultural y política para elaborar colectivamente una alternativa en el más amplio sentido de la palabra “programa”. Una alternativa a la actual forma de afrontar la crisis, que parta desde abajo, desde los centros de trabajo y desde cada pueblo, hacia arriba; que consiga la convergencia de la izquierda organizada –la que se movilizó en la huelga general, la que se moviliza en las calles y plazas de toda España– en torno a un programa participativo, que defienda la regeneración democrática de la vida política, la justicia social para que la crisis no la paguen los más débiles, la recuperación de la cultura como un instrumento de realización del ser humano, que apueste por el fortalecimiento del sindicalismo de clase y el protagonismo de los movimientos sociales.

Esta convocatoria social pretende dar la palabra y la capacidad para decidir a la ciudadanía desde la base, porque desde el sectarismo, la exclusión o el recelo no se pueden impulsar las revoluciones que se necesitan para hacer frente al intento de implantar la dictadura del capital, luchando en lo concreto, frenando las miles de injusticias que provoca diariamente esta crisis, empezando por evitar los desalojos de quienes no puedan pagar la hipoteca, recuperando la moral de victoria y la confianza en que un pueblo unido jamás es vencido, o recuperando aquel fantasma que en el siglo XIX recorría Europa y que hoy debe recorrer todo el planeta proclamando aquello de “Proletarios de todo el mundo, uníos”.

Algunos nos dirán que somos antiguos, pero lo antiguo es la explotación de unos seres humanos por otros: hoy lo hacen en nombre del dios Mercado, como ayer lo hacían en nombre de la Revolución Industrial, que necesitaba sacrificios de los trabajadores. Todo, o casi todo, está inventado. Lo malo es que, a la vez, casi todo, o todo, estaba olvidándose. Hasta que una multitud de gente ilusionada, combativa, con la fuerza que dan las ganas de cambiar las cosas lo empezó a desempolvar un 15 de Mayo. Ahora hay que impedir que nuestras contradicciones lo estropeen, porque en esta lucha cabemos todos, eso sí, sin dioses, reyes, tribunos e ilustrados que nos quieran dirigir, para conseguir aquello tan viejo de que todo cambie para que todo siga igual.

José Luis Centella es secretario general del PCE y secretario de Acción Política de IU
Ilustración de Diego Mir