Des del PCE condemnem la violència de la qual són objecte les dones a molts àmbits de la vida. Aquest 25 de Novembre seguim denunciant que tres de cada quatre dones en el món han patit alguna vegada en la seua vida violència masclista (ONU).
Unes 5.000 dones moren assassinades pel codi de l'honor. I també hi ha altres víctimes que dia a dia pateixen una violència que no deixa petjada física, però sí psicològica: aquelles dones que aguanten les vexacions i humiliacions verbals per part de les seues parelles.
La violència té rostre de Dona: Situacions com que tres de cada quatre víctimes en ciutat Juárez són dones, que a Haití el nombre de violacions després del terratrèmol siga brutal, que les ablacions a Àfrica i fins i tot a Europa augmenten, que les agressions per exercir el dret a l'educació a Afganistan, que les dones assassinades a Espanya a les mans de les seues parelles o exparelles siguen més en el que portem d'any que en tot 2009, o les dades de l'Europol, que estimen que hi ha centenars de milers de víctimes de tracta d'éssers humans per a l'explotació sexual només a Europa, sent la immensa majoria de les víctimes dones i xiquetes mostren que la violència de gènere persisteix i fins i tot que amb la crisi augmenta en alguna de les seues facetes.
Des del PCE fem una crida a tots els governs i Institucions, sindicats, partits, en definitiva a tota la societat perquè acabem amb aquesta violència i la impunitat que se li atorga. La violència exercida contra les dones és una pandèmia que pot atacar a totes per igual, sense fronteres i independentment de la classe social.
A Espanya el passat 28 de juny, s'han complit cinc anys des que va entrar en vigor la Llei orgànica 1/2004 de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, llei que segueix sense abastar els aspectes estructurals de la violència sexista i que no conté les mesures efectives de detecció precoç, prevenció i accions educatives, ni els recursos necessaris per al seu desenvolupament.
La crisi i les retallades pressupostàries en polítiques socials, van a aconseguir un empitjorament en el camí cap a la igualtat real, amb l'agreujant de la supressió d'un Ministeri, que només representava el 0,03% dels Pressupostos Generals de l'Estat i de les polítiques d'igualtat que són una de les grans víctimes en les decisions anti-crisis d'aquest Govern de ZP.
Per al PCE és urgent la implementació d'una nova llei que exigisca a totes les institucions el desenvolupament de mesures que siguen veritablement integrals i transversals, que impliquen a tots els estaments socials i polítics, perquè aborden íntegrament la violència de gènere, sense limitar-se a la violència domestica, dotant-se de recursos materials, humans i econòmics suficients.
