Castalla vol i es mereix un Centre Històric viu.
És per això que t´esperem el dissabte 26 de març per a que entre tots comencem a donar-li un poquet de vida al cor del nostre poble.
Hi haurà una taula redona en la que tindrem la sort de compartir experiències de lluita per la defensa d´un barri amb veïns del Cabanyal de València i del barri del Partidor d´Alcoi.
I després "refrigeri" i concertets a càrrec de grups castelluts.
Ens veiem al Centre HistòriC
Parc " Las Parras". Centre Històric de Castalla
dissabte, 26 / març · 10:00 - 14:00
divendres, 25 de març del 2011
dilluns, 14 de març del 2011
Marga Sanz defén l'esmena a la totalitat al Projecte de llei de reforma de l'Estatut d'Autonomia
La portaveu parlamentària i coordinadora d'EUPV, Marga Sanz, defensa l'esmena a la totalitat de la seua formació al Projecte de llei de reforma de la disposició addicional segona de l'Estatut d'Autonomia del PV.
"Som davant d'un paripé, d'una reforma cosmètica i de mínims que no aborda el problema central del finançament al País Valencià, que provoca mancances en sanitat, educació i aspectes globals. El projecte del PP és un cant victimista i anticatalanista que, al capdavall, només afecta a les inversions territorialitzades en infraestructures. El més criticable és que exclou del debat als ajuntaments, els únics agents que podrien orientar les inversions en infraestructures per resoldre necessitats autèntiques del País", va assegurar Sanz.
El debat es celebrà el 23 de febrer de 2011 en les Corts Valencianes.
dilluns, 7 de març del 2011
Manifest del PCE Davant el 8 de Març
Secretaría de la Dona del PCE / 08 mar 11
Aquest 8 de març, des del PCE fem una crida a la unitat d'acció, de totes les organitzacions de dones en la lluita contra el capitalisme i el patriarcat. Encara reconeixent els avanços en igualtat i justícia social, aconseguits per les dones. Després de la crisi global, el sistema capitalista que respon exclusivament a les necessitats empresarials, usa i abusa de la mà d'obra femenina i retalla les miserables prestacions, provocant greus exclusions.
Ens situem enfront dels qui defensen l'atac al sistema públic de pensions, acord que aguditzarà la desigualtat de les dones, acreixent la feminització de la pobresa i reforçant, encara més, el sistema de divisió sexual del treball.
La sostenibilitat de la vida, es troba al servei de l'acumulació de capital. La conciliació és una gran mentida. Ni l'estat ni el mercat assumeixen la responsabilitat de les cures. Aquest recau en les llars, i al seu torn, en les dones.
Hi ha un increment de serveis de les cures, però són un pegat, i es donen en un context de forta privatització del públic. Volem cuidar replantejant el model, sota la premissa que el prioritari no és el mercat, ni la cura aliena, sinó les nostres pròpies vides.
Qüestionem un model en el qual es planteja la inexistència de responsabilitats i de cures sobre ningú, fins i tot sobre les pròpies necessitats; on cada dia lliurement ens posem enterament a la disposició de les il•limitades demandes de l'empresa. És necessari convertir el dret de l'ocupació digna i per a totes les persones en un mitjà, no una fi en si mateix. La feminització de les migracions i la mercantilització de les llars, estan donant lloc a una forta redistribució diferenciada de les cures entre dones, marcada per la classe social, l'ètnia, i la situació migratòria.
A la debilitat estructural del mercat laboral femení, s'afig la infrarrepresentació de les dones en càrrecs de responsabilitat, en empreses, i administracions públiques.
Des del PCE, fem una crida a la mobilització de les dones per:
• Una política laboral, fiscal i social, al servei de la redistribució justa dels recursos i solucions urgents als col•lectius més vulnerables: treballadores domestiques (canvi del règim especial de les empleades de la llar), dones joves, migrants (igualtat de drets amb les altres), de l'àmbit rural, i monomarentales.
• La defensa dels serveis públics i l'increment de la despesa social.
• Corresponsabilitzar a tota la societat del sosteniment de la vida. Una vida que meresca ser viscuda. Les persones com a subjectes polítics, enfront del concepte d'éssers mercantils.
• Corresponsabilitzar de la llar a tots els homes: reducció generalitzada de la jornada, sense pèrdua de salari i prestacions.
• Dret al treball, però també a la cura i al temps lliure. A cuidar amb condicions laborals justes i eliminació de prestacions per a la cura, incompatibles amb el treball assalariat (art. 18 de la Llei de Dependència i el reconeixement de 9 mesos de cotització per la cura d'un/a fill/a pactat en el “pensionazo”).
• Defensem la custòdia compartida quan siga possible i no per imposició. Tal com s'arreplega en la legislació actual. La imposició judicial per norma, sense consens entre les parts, en un context de desigualtat com l'actual, no beneficia ni als/as menors, ni és un pas avanç cap a la construcció de la igualtat.
Des del PCE Prioritzem la lluita contra totes les formes de violència contra les dones, denunciant i exigint als governs polítiques dirigides a abolir el feminicidi, l'ablació, la lapidació i l'explotació sexual que pateixen milers i milers de dones en el món.
Aquest 8 de març, des del PCE fem una crida a la unitat d'acció, de totes les organitzacions de dones en la lluita contra el capitalisme i el patriarcat. Encara reconeixent els avanços en igualtat i justícia social, aconseguits per les dones. Després de la crisi global, el sistema capitalista que respon exclusivament a les necessitats empresarials, usa i abusa de la mà d'obra femenina i retalla les miserables prestacions, provocant greus exclusions.
Ens situem enfront dels qui defensen l'atac al sistema públic de pensions, acord que aguditzarà la desigualtat de les dones, acreixent la feminització de la pobresa i reforçant, encara més, el sistema de divisió sexual del treball.
La sostenibilitat de la vida, es troba al servei de l'acumulació de capital. La conciliació és una gran mentida. Ni l'estat ni el mercat assumeixen la responsabilitat de les cures. Aquest recau en les llars, i al seu torn, en les dones.
Hi ha un increment de serveis de les cures, però són un pegat, i es donen en un context de forta privatització del públic. Volem cuidar replantejant el model, sota la premissa que el prioritari no és el mercat, ni la cura aliena, sinó les nostres pròpies vides.
Qüestionem un model en el qual es planteja la inexistència de responsabilitats i de cures sobre ningú, fins i tot sobre les pròpies necessitats; on cada dia lliurement ens posem enterament a la disposició de les il•limitades demandes de l'empresa. És necessari convertir el dret de l'ocupació digna i per a totes les persones en un mitjà, no una fi en si mateix. La feminització de les migracions i la mercantilització de les llars, estan donant lloc a una forta redistribució diferenciada de les cures entre dones, marcada per la classe social, l'ètnia, i la situació migratòria.
A la debilitat estructural del mercat laboral femení, s'afig la infrarrepresentació de les dones en càrrecs de responsabilitat, en empreses, i administracions públiques.
Des del PCE, fem una crida a la mobilització de les dones per:
• Una política laboral, fiscal i social, al servei de la redistribució justa dels recursos i solucions urgents als col•lectius més vulnerables: treballadores domestiques (canvi del règim especial de les empleades de la llar), dones joves, migrants (igualtat de drets amb les altres), de l'àmbit rural, i monomarentales.
• La defensa dels serveis públics i l'increment de la despesa social.
• Corresponsabilitzar a tota la societat del sosteniment de la vida. Una vida que meresca ser viscuda. Les persones com a subjectes polítics, enfront del concepte d'éssers mercantils.
• Corresponsabilitzar de la llar a tots els homes: reducció generalitzada de la jornada, sense pèrdua de salari i prestacions.
• Dret al treball, però també a la cura i al temps lliure. A cuidar amb condicions laborals justes i eliminació de prestacions per a la cura, incompatibles amb el treball assalariat (art. 18 de la Llei de Dependència i el reconeixement de 9 mesos de cotització per la cura d'un/a fill/a pactat en el “pensionazo”).
• Defensem la custòdia compartida quan siga possible i no per imposició. Tal com s'arreplega en la legislació actual. La imposició judicial per norma, sense consens entre les parts, en un context de desigualtat com l'actual, no beneficia ni als/as menors, ni és un pas avanç cap a la construcció de la igualtat.
Des del PCE Prioritzem la lluita contra totes les formes de violència contra les dones, denunciant i exigint als governs polítiques dirigides a abolir el feminicidi, l'ablació, la lapidació i l'explotació sexual que pateixen milers i milers de dones en el món.
Manifest del PCE Davant el 8 de Març
Secretaría de la Dona del PCE / 08 mar 11
Aquest 8 de març, des del PCE fem una crida a la unitat d'acció, de totes les organitzacions de dones en la lluita contra el capitalisme i el patriarcat. Encara reconeixent els avanços en igualtat i justícia social, aconseguits per les dones. Després de la crisi global, el sistema capitalista que respon exclusivament a les necessitats empresarials, usa i abusa de la mà d'obra femenina i retalla les miserables prestacions, provocant greus exclusions.
Ens situem enfront dels qui defensen l'atac al sistema públic de pensions, acord que aguditzarà la desigualtat de les dones, acreixent la feminització de la pobresa i reforçant, encara més, el sistema de divisió sexual del treball.
La sostenibilitat de la vida, es troba al servei de l'acumulació de capital. La conciliació és una gran mentida. Ni l'estat ni el mercat assumeixen la responsabilitat de les cures. Aquest recau en les llars, i al seu torn, en les dones.
Hi ha un increment de serveis de les cures, però són un pegat, i es donen en un context de forta privatització del públic. Volem cuidar replantejant el model, sota la premissa que el prioritari no és el mercat, ni la cura aliena, sinó les nostres pròpies vides.
Qüestionem un model en el qual es planteja la inexistència de responsabilitats i de cures sobre ningú, fins i tot sobre les pròpies necessitats; on cada dia lliurement ens posem enterament a la disposició de les il•limitades demandes de l'empresa. És necessari convertir el dret de l'ocupació digna i per a totes les persones en un mitjà, no una fi en si mateix. La feminització de les migracions i la mercantilització de les llars, estan donant lloc a una forta redistribució diferenciada de les cures entre dones, marcada per la classe social, l'ètnia, i la situació migratòria.
A la debilitat estructural del mercat laboral femení, s'afig la infrarrepresentació de les dones en càrrecs de responsabilitat, en empreses, i administracions públiques.
Des del PCE, fem una crida a la mobilització de les dones per:
• Una política laboral, fiscal i social, al servei de la redistribució justa dels recursos i solucions urgents als col•lectius més vulnerables: treballadores domestiques (canvi del règim especial de les empleades de la llar), dones joves, migrants (igualtat de drets amb les altres), de l'àmbit rural, i monomarentales.
• La defensa dels serveis públics i l'increment de la despesa social.
• Corresponsabilitzar a tota la societat del sosteniment de la vida. Una vida que meresca ser viscuda. Les persones com a subjectes polítics, enfront del concepte d'éssers mercantils.
• Corresponsabilitzar de la llar a tots els homes: reducció generalitzada de la jornada, sense pèrdua de salari i prestacions.
• Dret al treball, però també a la cura i al temps lliure. A cuidar amb condicions laborals justes i eliminació de prestacions per a la cura, incompatibles amb el treball assalariat (art. 18 de la Llei de Dependència i el reconeixement de 9 mesos de cotització per la cura d'un/a fill/a pactat en el “pensionazo”).
• Defensem la custòdia compartida quan siga possible i no per imposició. Tal com s'arreplega en la legislació actual. La imposició judicial per norma, sense consens entre les parts, en un context de desigualtat com l'actual, no beneficia ni als/as menors, ni és un pas avanç cap a la construcció de la igualtat.
Des del PCE Prioritzem la lluita contra totes les formes de violència contra les dones, denunciant i exigint als governs polítiques dirigides a abolir el feminicidi, l'ablació, la lapidació i l'explotació sexual que pateixen milers i milers de dones en el món.
Aquest 8 de març, des del PCE fem una crida a la unitat d'acció, de totes les organitzacions de dones en la lluita contra el capitalisme i el patriarcat. Encara reconeixent els avanços en igualtat i justícia social, aconseguits per les dones. Després de la crisi global, el sistema capitalista que respon exclusivament a les necessitats empresarials, usa i abusa de la mà d'obra femenina i retalla les miserables prestacions, provocant greus exclusions.
Ens situem enfront dels qui defensen l'atac al sistema públic de pensions, acord que aguditzarà la desigualtat de les dones, acreixent la feminització de la pobresa i reforçant, encara més, el sistema de divisió sexual del treball.
La sostenibilitat de la vida, es troba al servei de l'acumulació de capital. La conciliació és una gran mentida. Ni l'estat ni el mercat assumeixen la responsabilitat de les cures. Aquest recau en les llars, i al seu torn, en les dones.
Hi ha un increment de serveis de les cures, però són un pegat, i es donen en un context de forta privatització del públic. Volem cuidar replantejant el model, sota la premissa que el prioritari no és el mercat, ni la cura aliena, sinó les nostres pròpies vides.
Qüestionem un model en el qual es planteja la inexistència de responsabilitats i de cures sobre ningú, fins i tot sobre les pròpies necessitats; on cada dia lliurement ens posem enterament a la disposició de les il•limitades demandes de l'empresa. És necessari convertir el dret de l'ocupació digna i per a totes les persones en un mitjà, no una fi en si mateix. La feminització de les migracions i la mercantilització de les llars, estan donant lloc a una forta redistribució diferenciada de les cures entre dones, marcada per la classe social, l'ètnia, i la situació migratòria.
A la debilitat estructural del mercat laboral femení, s'afig la infrarrepresentació de les dones en càrrecs de responsabilitat, en empreses, i administracions públiques.
Des del PCE, fem una crida a la mobilització de les dones per:
• Una política laboral, fiscal i social, al servei de la redistribució justa dels recursos i solucions urgents als col•lectius més vulnerables: treballadores domestiques (canvi del règim especial de les empleades de la llar), dones joves, migrants (igualtat de drets amb les altres), de l'àmbit rural, i monomarentales.
• La defensa dels serveis públics i l'increment de la despesa social.
• Corresponsabilitzar a tota la societat del sosteniment de la vida. Una vida que meresca ser viscuda. Les persones com a subjectes polítics, enfront del concepte d'éssers mercantils.
• Corresponsabilitzar de la llar a tots els homes: reducció generalitzada de la jornada, sense pèrdua de salari i prestacions.
• Dret al treball, però també a la cura i al temps lliure. A cuidar amb condicions laborals justes i eliminació de prestacions per a la cura, incompatibles amb el treball assalariat (art. 18 de la Llei de Dependència i el reconeixement de 9 mesos de cotització per la cura d'un/a fill/a pactat en el “pensionazo”).
• Defensem la custòdia compartida quan siga possible i no per imposició. Tal com s'arreplega en la legislació actual. La imposició judicial per norma, sense consens entre les parts, en un context de desigualtat com l'actual, no beneficia ni als/as menors, ni és un pas avanç cap a la construcció de la igualtat.
Des del PCE Prioritzem la lluita contra totes les formes de violència contra les dones, denunciant i exigint als governs polítiques dirigides a abolir el feminicidi, l'ablació, la lapidació i l'explotació sexual que pateixen milers i milers de dones en el món.
dimarts, 1 de març del 2011
Concentració per una educació pública i de qualitat.
REIVINDICACIONS:
1. Recuperar les més de 1.200 vacants suprimides del professorat interí.
2. Derogar l'Ordre de Plantilles de Secundària i d’FP, que suprimeix 800 llocs de treball per la retallada de desdoblaments de Formació Professional.
3. Rebutjar l'augment de l'horari lectiu i de ràtios que empitjoren les condicions del treball.
4. Ens oposem a qualsevol retallada de drets laborals i econòmics ja adquirits.
5. Substituir efectivament al professorat amb baixa laboral als 7 dies.
6. Exigir el manteniment de l'Oferta d'Ocupació Pública Docent anual, equivalent almenys a les jubilacions que es produïsquen.
7. Implementar les polítiques de prevenció de riscos laborals en el sector docent.
8. Adequar i incrementar l'oferta formativa del professorat per a donar resposta a les seues necessitats.
9. Supressió de barracots, execució de les construccions escolars pendents i actualització del Mapa Escolar.
10. Establir un Pla de Xoc, amb tota la comunitat educativa, contra el fracàs escolar.
11. Blindar l'actual pressupost de la Conselleria d'Educació i lligar-lo al PIB valencià.
12. No a la privatització de l'escola pública.
13. Dotar als centres de les quantitats econòmiques suficients per al seu correcte funcionament.
14. Salvaguarda del model bilingüe que recull la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià.
15. Millorar els processos de mobilitat anuals: concursos de trasllats, supressions, desplaçaments, comissions de servei i adjudicacions.
16. Defensar i exigir el compliment de la totalitat dels acords sindicals signats.
CONCENTRACIÓ ALACANT, CASA DE LES BRUIXES A LES 18.00
1. Recuperar les més de 1.200 vacants suprimides del professorat interí.
2. Derogar l'Ordre de Plantilles de Secundària i d’FP, que suprimeix 800 llocs de treball per la retallada de desdoblaments de Formació Professional.
3. Rebutjar l'augment de l'horari lectiu i de ràtios que empitjoren les condicions del treball.
4. Ens oposem a qualsevol retallada de drets laborals i econòmics ja adquirits.
5. Substituir efectivament al professorat amb baixa laboral als 7 dies.
6. Exigir el manteniment de l'Oferta d'Ocupació Pública Docent anual, equivalent almenys a les jubilacions que es produïsquen.
7. Implementar les polítiques de prevenció de riscos laborals en el sector docent.
8. Adequar i incrementar l'oferta formativa del professorat per a donar resposta a les seues necessitats.
9. Supressió de barracots, execució de les construccions escolars pendents i actualització del Mapa Escolar.
10. Establir un Pla de Xoc, amb tota la comunitat educativa, contra el fracàs escolar.
11. Blindar l'actual pressupost de la Conselleria d'Educació i lligar-lo al PIB valencià.
12. No a la privatització de l'escola pública.
13. Dotar als centres de les quantitats econòmiques suficients per al seu correcte funcionament.
14. Salvaguarda del model bilingüe que recull la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià.
15. Millorar els processos de mobilitat anuals: concursos de trasllats, supressions, desplaçaments, comissions de servei i adjudicacions.
16. Defensar i exigir el compliment de la totalitat dels acords sindicals signats.
CONCENTRACIÓ ALACANT, CASA DE LES BRUIXES A LES 18.00
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
