dissabte, 12 de febrer del 2011

Això no, Jose Luís, això no

Certs barris del poble de Castalla ens vam anar a dinar l’altre dia amb un bon sabor de boca, el nostre benvolgut alcalde ens oferia l’oportunitat d’anar a fer-nos el “cafenet” amb ell. Mitjançant una quartilla amb segell de l’ajuntament, Jose Luís Prats, ens convida a un café o infusió (no sabem si pagat per l’ajuntament o per la seua pròpia butxaca) mentre en un ambient amistós parlem sobre la situació de Castalla.

Aquest gest, és per a Jose Luis, un exemple de transparència política, de que la gent estiga informada de les coses que fa l’ajuntament de Castalla. És tot un exemple d’un ajuntament que dona la cara, s’enfronta als problemes, i sent la veu del seu poble per a dur a terme polítiques municipals. És per a Jose Luís un exemple de democràcia participativa. És ben estrany per tots aquesta nova manera de fer política de l’alcalde, acostumats els castelluts a l’oscurantisme, el narcisisme i la prepotència de la que s’ha servit el nostre benvolgut alcalde durant tota la legislatura. Que pregunten a la gent de Quina Castalla volem, de l’assossiació de pares i mares d’alumnes de col•legi Públic Rico Sapena, com el alcalde sempre ha estat dispost a parlar, i fer realitat les seues propostes, o en determinats casos l’urgència de l’intervenció de l’ajuntament per a solucionar un problema (recordem on estudien els fills dels castelluts, el futur del poble, a aules prefabricades). I per això és que sentim l’olor a electoralisme, durant quatre anys no ha volgut donar explicacions de res (cas de la tal•la d’arbres de l’avinguda d’onil, el casc antic, la qüestió de l’estat d’alguns edificis del col•legi Públic, la greu xifra d’atur…), i ara a 3 mesos de la eleccions vol parlar amb la gent, exposar els projectes de l’ajuntament, i sentir propostes.

El problema no és sols l’electoralisme, és més, que done a entendre que fa una mena de democràcia participativa quan el que fa és populisme. Quina millor forma de parlar amb la gent que amb un “cafenet”? Va pensar l’alcalde. Doncs si hi ha millor forma, deixar-se de tertúlies als bars, i convocar a la població de Castalla a la casa de cultura on cap més gent, i exposar els seus projectes, on vol destinar els pressupost, no parlem ja de fer votacions a la ciutadania per a que diga on vol invertir els diners, sinó tan sols, que ens parle sobre el que està fent i el perquè ho fa, i si s’atreveix que ens demane la nostra opinió. A més aquest “cafenet” ha estat convocat com no, a les 4 de la vesprada quan quasi tota la gent de Castalla està fent feina, perquè recordem Jose Luís, que encara que les dades de desembre ens mostren l’alarmant xifra de 1020 aturats encara hi ha gent que treballa. És per tant una forma més d’allunyar als treballadors i treballadores de la política.

La democràcia participativa es construeix poc a poc, des de l’arrel, creant una cultura política i cívica. Avui és necessària per a la transformació social, en una democràcia segrestada pels mercats financers i pel gran capital, la democràcia participativa es presenta com l’eïna indispensable perquè el poble puga ser el propietari del seu futur. Els pressupostos participatius, la consultes ciutadanes, potenciar l’associacionisme i l’activisme… son exemples de democràcia participativa, el que fa vosté Jose Luís no ho és. Això no, Jose Luís, això no és.

Esquerra Unida - Partit Comunista de Castalla.

dimecres, 9 de febrer del 2011

El PCE respon a l'ofensiva neoliberal amb mobilitzacions



Secretaria de Comunicació del PCE / 08 feb 11

El Comitè Federal del Partit Comunista d'Espanya, reunit diumenge passat 6 de febrer, es va posicionar contundentment en contra dels acords del pacte social i les nefastes conseqüències que suposaran per als treballadors d'aquest país, especialment per als joves, dones, immigrants, aturats sense cap tipus d'ingrés en la llar i amb grans dificultats per a tornar a trobar treball. Enfront d'aquesta situació, José Luis Centella, Secretari General del PCE, va ressaltar que el Partit i IU ho han fet bé “i ens hem situat en defensa dels treballadors”. En aqueixa línia va prioritzar el treball del PCE en els pròxims mesos a reactivar la seua campanya per una eixida social i anticapitalista de la crisi, i en les pròximes eleccions municipals, com a forma de canviar la realitat i lluitar per la creació d'ocupació des de les institucions locals.

El conjunt de Partit es va pronunciar en contra d'una reforma de les pensions “innecessària” i que “va a fer que els joves no tinguen accés al sistema públic de protecció social”. Les dones són les altres grans perjudicades d'aquests acords perquè van a tenir molt més difícil poder accedir a una pensió mínima. I el conjunt dels treballadors, al final de tota una vida de treball (quan no formen part d'aqueix ampli percentatge de 20% d'aturats que té aquest país) pot veure reduït l'import de la seua jubilació entre un 9% i un 12%. “La retallada de pensions només pretén reduir aquestes, tant en el nombre com en la quantitat a rebre, amb la finalitat de potenciar els sistemes privats de pensions per a generar més beneficis a la banca privada” va explicar Centella. I en l'informe es donen alguns d'eixes dades “obscenes” que marquen l'economia espanyola “Hem de recordar que dels 97.000 milions d'euros que cal abonar en aquest país de deute durant l'any 2011, el 80% pertany al deute privat i d'aquesta quantitat més de la meitat al BBVA i al Banc de Santader”

Però el problema no és únicament la reforma de les pensions, sinó la política econòmica neoliberal aplicada a tots els sectors: desmantellament de les caixes d'estalvis, retallades socials i laborals, debilitament en les polítiques de prevenció i lluita contra la violència de gènere, l'encariment a l'accés a un lloc de treball que va a suposar l'engegada de les agències privades de col·locació, l'eliminació de règim de mutualitat per als funcionaris, i la debilitació de les polítiques d'igualtat, amb mesures, entre unes altres, com el contracte a temps parcial com a alternativa a la desocupació i l'augment de la bretxa salarial entre homes i dones. S'ajorna una vegada més la integració de les empleades de la llar al règim general i es deixa pendent l'equiparació, a l'efecte de protecció social, per als treballadors autònoms. Afegir les més de 600.000 persones que es quedaran sense ingressos després de la retirada de l'ajuda de 426 euros. Amb açò “es confirma la submissió del PSOE als poders econòmics en deixar una vegada més clar que l'objectiu de les polítiques del govern és premiar als causants de la crisi, castigant als quals gens tenen a veure amb les causes que ho van provocar”

“En aquests moments més evident que mai com Zapatero segueix obstinat a fer-li el treball brut a la dreta econòmica amb el desenvolupament de la política més antisocial que un govern amb el nom de socialista haja realitzat mai en aquest país” i ho fa empobrint els ingressos de l'Estat - retalle d'impostos a les grans empreses, rebaixa de l'impost de societats, venda del 30% de loteries de l'Estat i 49% de la gestió dels Aeroports Nacionals- i condemnant als ciutadans a tenir menor prestació social ara i en el futur”. Est va ser el nucli del debat obert pel Secretari General del PCE, en l'informe polític que va ser aprovat per l'unanimitat, que resumia la política del govern així: “En definitiva, el PSOE fa el joc al capital, afeblint els instruments de participació democràtica i de defensa dels treballadors com els sindicats i les institucions públiques per a deixar cada vegada més les decisions importants en mans dels mercats, que és el mateix que deixar-les en mans del capitalisme més salvatge.

“Tenim discurs i propostes”
Enfront d'aquesta situació, la resposta del Partit és la mobilització: “donar una resposta a la situació actual d'ofensiva del Capital, situant-nos en el que va a ser un conflicte llarg i sostingut en el temps, contribuint a l'enfortiment del sindicalisme de classe i fer avançar IU com a referent polític i social de la unitat de l'esquerra” I en aquesta resposta l'informe va assenyalar el protagonisme que té la joventut per donar resposta a la doble agressió que està sofrint amb el "pensionazo" i la privatització de la universitat.

“Tenim discurs i alternatives” va explicar José Luis Centella, referint-se a l'Alternativa Social Anticapitalista elaborada pel Partit, alternativa “que hem de desenvolupar fins al nivell local, servint de base per a totes les actuacions que el Partit desenvolupi, tant en la seva pròpia activitat, com a l'hora de plantejar síntesi amb altres forces socials”.

De moment ja hi ha organitzada una mobilització al carrer a Sevilla per al proper 27 de febrer i es planteja una gran sortida de protesta als carrers de Madrid en el mes de març. El PCE treballarà en una campanya d'actes i iniciatives per l'ocupació i desenvoluparà un treball ideològic per donar la volta a una situació d'hegemonia ideològica del capital que aconsegueix que la majoria de la classe treballadora recolzi activa o passivament valors que van en contra dels seus propis interessos. Enfront d'aquesta hegemonia del capital el Partit Comunista d'Espanya intentarà consolidar una altra sustentada en valors per a una democràcia econòmica, social i política, participativa que substitueixi la competitivitat, l'individualisme i la insolidaritat per la defensa de la solidaritat, el col·lectiu i la justícia social com a bases d'una nova societat.

Trobada Republicana
El Comitè Federal també s'ha compromès a desenvolupar la I Conferència Republicana i avançar en el Procés Constituent amb la Convocatòria d'una Trobada per definir els eixos d'una Proposta Republicana per a Espanya, el posterior debat i proposta dels resultats i el trasllat de la mateixa a les institucions.

Un altre punt del debat de la jornada va ser la importància d'unitat de l'esquerra europees per fer front a l'avanç de l'extrema dreta que torna a planejar sobre Europa, destacant, a més, que la sortida de la crisi ha de ser una sortida europea. I d'aquí la importància del treball del PCE en el Partit de l'Esquerra Europea i en el desenvolupament de les conclusions del seu III Congrés el passat mes de desembre a París.

Respecte a les properes eleccions municipals i autonòmiques, l'avanç d'Esquerra Unida “reforçaria la sortida progressista de la crisi” i per això, va subratllar el Secretari General del PCE, “aquestes han de ser les eleccions amb més treball social de la nostra història”. El Partit, una vegada més, va apostar pel treball en la Refundació d'IU. I també es va marcar com a data claus dels propers mesos el proper 8 de març, Dia Mundial de la Dona Treballadora, el 14 d'abril, aniversari de la República i el 1º de Maig, Dia del Treball.

dissabte, 5 de febrer del 2011

IU "no compra ni comprará" el neoliberalismo

http://www.publico.es/espana/359785/cayo-lara-evita-culpar-a-los-sindicatos-del-pacto-social

Crítica dura, durísima al acuerdo social. Y en todas sus vertientes, no sólo en la que concierne a la reforma de las pensiones. Todo ello sin agredir a los sindicatos. Es la posición adoptada por Izquierda Unida durante toda la última semana, especialmente a partir del domingo 30 y el lunes 31 de enero. Y la consagrará definitivamente hoy el máximo órgano de dirección, el Consejo Político Federal, formado por 180 miembros, tras analizar el informe del coordinador, de 11 páginas y al que ha tenido acceso Público.

Cayo Lara cree que el resultado del pacto –“Más años de trabajo, más años de cotización y menores pensiones”– es el objetivo perseguido por “PP, PSOE y los nacionalistas de derechas". La propia redacción del apartado ya confirma que los sindicatos, para la federación, quedan exentos de toda responsabilidad, aunque ellos mismos han firmado, junto la patronal y el Ejecutivo de José Luis Rodríguez Zapatero, el acuerdo. La foto se solemnizó el pasado miércoles en la Moncloa.

El líder enfatiza que el único culpable de la orientación económica, que “impide una salida social” a la crisis es “el Gobierno". Es el Ejecutivo quien está programando el "desmantelamiento del Estado del bienestar" y el fin de las "conquistas de los trabajadores". A las centrales apenas las nombra en su informe. Simplemente advierte que el pacto “parte de una lógica sindical que tiene su sentido y su metodología propia de toma de acuerdos en las asambleas de trabajadores y en las estructuras sindicales”. La lógica es evidente: "Cayo no puede caer en el error de fustigar a los sindicatos, y no lo hará", previene un miembro de la ejecutiva, y no precisamente de la familia del coordinador. La razón es que IU sigue necesitando la complicidad de las centrales para fortalecer política y electoralmente la federación. Por tanto, seguirá diferenciando entre esa "lógica sindical" y la lógica política. Y haciéndolas compatibles. Sin embargo, los próximos a Gaspar Llamazares (IU Abierta) consideran que IU no debe oponerse tan frontalmente al acuerdo, pues a fin de cuentas ha sido respaldado por aplastante mayoría por las bases sindicales.

No obstante, Lara sí lanza algunos avisos en clave, sin apuntar directamente a CCOO y UGT. Primero, este: “IU no compra ni comprará los fundamentos neoliberales de las políticas del Gobierno”, porque cree que "es posible superar el neoliberalismo y derrotarle política e ideológicamente". También alerta de que la paz social procurada por las centrales les protegerá poco: los defensores del neoliberalismo "van a por todas y nadie debería confundirse; la ofensiva contra los sindicatos de clase se va a recrudecer". Luego recuerda que “los trabajadores” no tienen “muy buena experiencia con algunos pactos”, pues “el llamado consenso ha servido, en no pocas ocasiones, para hacer retroceder derechos” sociales. "¿Para cuándo el consenso para la reforma fiscal progresiva que necesita este país para financiar la salida de la crisis? ¿Para cuándo el consenso para crear una banca pública que haga llegar el crédito a las empresas y familias?".

Las razones del 'no'
En lo que Lara se detiene más es en la explicación del rechazo de IU a la reforma de las pensiones. Utiliza argumentos de sobra conocidos: el sistema "no está en riesgo" hoy en día, puesto que la Seguridad Social sigue en superávit y el Fondo de Reserva dispone de 64.001,72 millones de euros; la modificación está hecha para beneficiar a los fondos privados de pensiones y, con este pacto, se crea en la práctica un modelo "de dos velocidades" (uno, para los que tengan prestaciones "recortadas y precarias" y otros para los que disfruten de altos salarios y puegan pagar un plan complementario). Así las cosas, Lara calcula que se dibuja un horizonte dominado por el "empobrecimiento general de los trabajadores actuales cuando lleguen a ser pensionistas" y "un incremento de la desigualdad social".

A su juicio, el Ejecutivo debería haberse preocupado más por la mejora de los ingresos, mediante la creación de empleo, la incentivación de la incorporación de la mujer al trabajo en igualdad de condiciones, la elevación de los salarios y la productividad y la lucha del fraude fiscal. En cualquier caso, insiste en que ningún partido había planteado en 2008 la reforma de las pensiones, para que los ciudadanos hubieran podido decidir con su voto. Promete que IU llevará su propia propuesta para las generales de 2012.

A continuación, el coordinador define la posición de IU: bajo ningún concepto "apoyará política y parlamentariamente" la reforma y, de hecho, presentará una enmienda a la totalidad cuando el proyecto de ley llegue al Congreso. Recuerda cuáles son las líneas rojas: el esquema actual, el 65-35-15: 65 años de edad legal de retiro, 35 años para cobrar el 100% de la pensión y 15 años para el cómputo.

Después, el líder de IU abre el objetivo y describe una vez más "la coincidencia del gran capital, PP y PSOE". En ese punto subraya las pretensiones de la canciller alemana, Angela Merkel, que busca desligar salarios e IPC o fijar en las respectivas constituciones el techo de déficit. Es "otra vuelta de tuerca" sobre los trabajadores, señala, una forma de "dictar a las soberanías nacionales lo que deben hacer para garantizar la acumulación de capital desmontando el modelo social europeo".

Propuestas de banca pública y contra el fracaso escolar
La visión negativa sobre la reforma de las pensiones se proyecta sobre el resto del pacto. Lara puntualiza que IU no comparte las subvenciones a la contratación temporal de jóvenes, pone pegas al modelo austriaco –"en la práctica lleva a que sean los propios trabajadores los que se paguen su propio despido y financien su movilidad"–, reclama que los cambios en el modelo productivo no sean "meramente técnicos" y que afecten a los "fundamentos" del mismo. Es decir, que se introduzca la "planificación democrática" en la empresa y los trabajadores participen de la gestión. Sí ve "positiva" la "aplicación de un modelo de atención personalizada" a los parados.

En cuanto a las propuestas, Lara retoma su oferta de un plan especial contra el fracaso escolar (que haga que los jóvenes "recuperen" una formación básica y una "titulación adecuada") o la firme apuesta por la banca pública. Vistas las dificultades que atraviesan algunas cajas de ahorros, plantea un itinerario de rescate: saneamiento de las entidades en apuros y enajenación de sus activos, que pasarían a ser gestionados por la Sociedad Estatal de Participaciones Industriales (SEPI); venta o puesta en alquiler de las viviendas embargadas; mantenimiento de la vinculación a las comunidades y aprobación de una nueva Ley de Cajas que "garantice su gestión pública y democrática" y prohíba que se dediquen a cualquier actividad especulativa, para centrarse en la concesión de créditos a pymes, autónomos y familias.

LANZADERA PARA LA CAMPAÑA DEL 22-M
Hoy se someterá a votación el informe del coordinador federal, pero también el documento de estrategia electoral elaborado por el dirigente Ramón Luque y el programa marco de los comicios del 22-M preparado por la responsable del área, Marga Ferré. Por ello Cayo Lara da apenas unas pinceladas en su propio texto. Uno, remarca "la validez del discurso de IU federal en todos los terrenos", pues IU "es la única fuerza de carácter estatal que defiende claramente políticas alternativas. Dos, incide en que la prioridad debe ser vender la federación como el muro frente al neoliberalismo, pues es la mejor fórmula para identificar ante los ciudadanos "la coincidencia entre PSOE y PP". Tres, que está en juego "la hegemonía en el terreno de la izquierda", entre el "social-liberalismo" del partido de Zapatero y la izquierda que representa IU.

El coordinador cierra su informe con la llamada a la movilización: protesta frente a la crisis, impulso de una plataforma para la creación de un "bloque social antineoliberal", campaña de explicación del rechazo al acuerdo de pensiones, apoyo a la Iniciativa Legislativa Popular promovida por CCOO y UGT contra la reforma laboral. Además, Lara se compromete a "examinar en lo concreto" las propuestas que se derivan del pacto social y que irán tomando cuerpo en el Congreso.