El pròxim any es celebrarà el 125 aniversari de les manifestacions i condemnes de sindicalistes a Chicago, en lluita contra l'explotació capitalista, en concret per reduir la jornada a 8 hores diàries de treball, enfront de les 14 que la majoria de sectors estaven obligats a realitzar.
Aquelles jornades de lluita van ser la base històrica i ideològica per a què a 1930 es decretés l'u de Maig com a Festa internacional dels treballadors/es.
La majoria de la nostra societat contemporània mira aquelles dates amb estima i molts, com una pàgina del passat superada. Gens més lluny de la realitat, a pesar que les contínues lluites sindicals han aconseguit suavitzar l'agressivitat del capitalisme respecte a la Classe Obrera en part de l'anomenat "món desenvolupat", l'obsessió pel benefici fàcil s'instaura en els nostres dies en una minusvaloració permanent de l'aportació dels/les treballadors/es al veritable desenvolupament econòmic del món, sense oblidar lògicament que amb l'anomenada "economia globalitzada" en els països denominats "emergents", la situació dels/les treballadors/es és, en molts casos, terroríficament similar a la de 1886.
Un any abans d'aquest 125 aniversari el capitalisme torna a sofrir una nova crisi i les ideologies que el suporten necessiten estructurar la seva continuïtat amb nou ajustaments, que es traduïxen en retallada de drets socials que ens acosten més al passat que al desenvolupament de millora social per a tots i totes.
Els ideòlegs del capitalisme tornen a utilitzar l'estratègia de retallar drets en plena crisi econòmica, per a arribar a majors beneficis quan aquesta passe.
A pesar d'aquestes situacions repetides al llarg de la història, es dóna en l'actual crisi una interessant novetat, la contradicció més cínica dels grans sectors empresarials, d'una banda duen anys exigint la disminució del paper de l'Estat, ja sigui amb la reducció d'impostos, ja amb les privatitzacions de les empreses públiques (l'últim exemple del fracàs d'aquestes privatitzacions ho tenim en Viatges Marsans, que passa d'una bona gestió pública a la possible pèrduda de més de 4000 llocs de treball després de ser privatitzada), i quan ha arribat la crisi exigeixen subvencions públiques per a seguir mantenint els seus negocis privats, oblidant inclusivament els anys de beneficis desmesurats a costa de treballadors/es i consumidors.
Al nostre país, la debilitat política de l'Esquerra real en els últims anys, fa que els intents de retallades de drets, teorizats per la dreta i els seus portaveus institucionals, s'estableixin en tots els blocs que estructuren l'Estat Social: Pensions, abaratament de l'acomiadament, flexibilitat laboral i eliminació de lleis laborals de protecció social.
És a dir, un autèntica devessall de retallades que si no aconseguim frenar-la va a desdibuixar el marc de drets laborals coneguts.
Però aquesta crisi del capitalisme ha tingut també un terrible rècord més, la celeritat amb la qual s'ha destruït ocupació (Els més de 4,5 milions d'aturats/des, segons EPA, són les vísctimes directes). Des de les polítiques liberals dels successius Governs tant del PP, com del PSOE, no s'ha posat base perquè el creixement de l'economia a Espanya fora sostenible, donant-se suport solament en les socialment desequilibrades estadístiques, a pesar que des de l'Esquerra i els Sindicats s'ha estat avisant que aquest creixement ens anava a dur a l'actual situació.
Des del PCE anem a reafirmar el nostre compromís en el suport a les lluites sindicals contra les retallades de drets, la nostra organicitat tant interna en les secretaries del Món del Treball, com amb la nostra participació en els Comités d'Empreses i Seccions Sindicals i les nostres propostes, sabem que hi ha una sortida de la crisi per l'Esquerra i que el veritable culpable de la mateixa és el Capitalisme. La nostra principal lluita és per l'OCUPACIÓ.
OCUPACIÓ, OCUPACIÓ, OCUPACIÓ, OCUPACIÓ, OCUPACIÓ, OCUPACIÓ, OCUPACIÓ AMB DRETS
¡VISCA EL PRIMER DE MAIG!
MANIFESTACIÓ:
ALCOI: A LES 11 H. AL PASSEIG DE L'ALBEREDA
ALACANT: A LES 11.30 H. A LES ESCALES DEL INSTITUT JORGE JUAN
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada