El PCE davant el document lliurat pel govern a sindicats i empresaris el passat 12 d'abril

Secretaria del Món del Treball del PCE / 15 abr 10.

Igual que altres vegades en els últims mesos, el govern amb l'usual sistema de posada en escena (en la qual s'inclou jugar amb el temps per a generar interès), posa a la part alta de la taula dels agents socials un document que podríem dividir en dos apartats, la part concreta i l'etèria.

En la primera, tal com dèiem en anteriors comunicats el partit Governant, aquesta vegada ja amb el suport més nítid de la dreta nacionalista, assumeix els plantejaments més liberals dels poders econòmics. Així proposades com l'abaratament de l'acomiadament (sigui en la fórmula de generalitzar el contracte de foment de 33 dies d'indemnització, ja en la de substituir la indemnització per acomiadament per una aportació percentual mes a mes -model austríac-), o la potenciació de les Agències privades de col·locació i de recolocación, o la possibilitat d'utilització sense límits les ETTs, no solament no entren a resoldre els greus problemes actuals, sinó que aprofundeix en ells de la forma més beneficiosa per al gran capital.

En la part etèria, no fa més que realitzar mers enunciats, sense concreció ni de suport econòmic ni jurídic, més dirigit al titular de premsa que a una mesura de solució estructural dels greus problemes d'atur (especialment el juvenil), i de precarietat laboral.

El Govern del PSOE, no ha escoltat cap de les propostes que des de l'esquerra, amb solvència, li han plantejat per a sortir de la crisi amb més drets, més estabilitat i més ocupació en el nostre país.

Paga la pena analitzar amb més profunditat, les propostes que es realitzen en el document en qüestió:

a) El document del Govern planteja dues fórmules d'abaratir l'acomiadament:
1. Generalitzar el contracte de foment d'ocupació indefinida que conté una indemnització de 33 dies (en comptes dels 45 actuals), estenent aquesta indemnització inclusivament si l'acomiadament és considerat improcedent per causes econòmiques i disciplinàries.
2. Establix una nova aportació mensual per a indemnització per acomiadament, que generi una borsa propietat del treballador i que aquesta es faci efectiva en el moment de l'acomiadament, sigui en l'empresa que es va començar a generar, sigui en les següents si aconsegueix trobar treball posteriorment a l'acomiadament (model austríac).

Les dues propostes, òbviament, busquen abaratir la sortida del treball dels/as treballadors/as indefinits. En la primera al generalitzar un contracte que no es va crear per a lluitar contra l'atur (com pretenen exposar ara els seus defensors), sinó per a reduir la temporalitat (per cert amb un fracàs sonor en els seus 13 anys de vigència), estenent-lo inclusivament als acomiadaments disciplinaris, el que està fent és facilitant els acomiadaments abaratint la indemnització.

Per la seva banda el model austríac funciona de la següent forma, es crea una nova aportació sobre salari mensual (a Àustria és del 1,53% del salari brut i paguen íntegrament els empresaris) que genera una borsa propietat del treballador, com hem explicat abans, que substituïx la indemnització en cas d'acomiadament (no es concreta si es refereix a tots els acomiadaments o solament als improcedents). Per posar una exemple concret del que significa l'invent: · Un treballador/a indefinit amb un salari brut mensual de 1.500 €, inclosa les pagues extraordinàries, que anés acomiadat als deu anys, amb la regulació actual de 45 dies cobraria una indemnització de 22.500 € nets i amb el cridat sistema austríac, hauria generat una borsa de 2.754 € nets.

b) Per a lluitar contra el brutal atur en els joves de 16 a 30 anys, proposa augmentar el contracte de formació (aquest contracte no genera dret d'atur ni de jubilació i no respecta els salaris de conveni, sinó que són menors al salari mínim interprofessional) que fins a ara solament es podia utilitzar fins a l'edat del treballador/a de 21 anys, si s'aprovés l'estipulat pel govern s'elevaria aquesta edat fins als 24 anys, o el que és el mateix elevaria la discriminació cap als treballadors/es joves augmentant la seva precarietat. Proposa a més que se li aboni als empresaris les hores que aquests treballadors li dediquen a la formació.

El Govern oblida que amb la falsa excusa que "els xavals estan aprenent", aquest contracte ha estat utilitzat de forma generalitzada pels empresaris amb la finalitat de tenir un treballador/a (generalment bé formats), amb menys drets i menys costos que els seus companys.

c) Respecte a la lluita contra la precarietat, el Govern del PSOE pretén "apagar el foc amb gasolina". De tots és sabut que el greu problema del mercat de treball espanyol, és l'excessiva precarietat laboral (amb les seves conseqüències soci-sanitàries-laborals), està precarietat laboral està sustentada, sobretot per una rotació desmesurat en els llocs de treball (a Espanya es realitzen més de cinc milions de contractes anuals). El paradigma d'aquesta rotació és el contracte de posada a la disposició de les ETTs, on la precarietat s'establix com infinita (es realitzen contractes d'un dia, d'hores inclusivament), no tenint l'empresa que contracta els serveis de la ETTs cap tipus de compromís amb els treballadors independentment de la causa que genero el contracte. És a dir es potencia la contractació no causal, mantenint les formules que han elevat la precarietat laboral a uns limitis insuportables. No satisfet de les conseqüències antisociales que han generat les ETTs, planteja eliminar les restriccions que existien en el seu ús en l'actualitat, pel que es podrien realitzar contractes de posada a disposició en sectors fins a ara limitats com la construcció o en llocs de treball d'alt risc (com en els millors temps del "noveccento", al treballador se li explota, se li contamina en els llocs d'alt risc i se li tira sense cap tipus d'indemnització). D'igual manera es pretén potenciar (ara podran els seus serveis oficialment) a les Agències privades de col·locació a les gestores que es dediquen a recolocar treballadors/as després d'un ERE, o el que és el mateix potenciar les agències privades enfront del servei públic d'ocupació i... paradoxa de la contradicció, es potencia el sistema d'empreses de recol·locació, que el que signifiquen realment és un augment de costos per a la sortida de l'empresa que t'acomiada i per a la recerca d'ocupació.


d) Pretén el Govern una desregularització major dels contractes a temps parcial. Fins a ara aquests treballadors (igual que la resta) havien de tenir regulat les seves jornada i horari, ja sigui en el seu contracte o en el Conveni Col·lectiu, en la proposta es planteja la possibilitat de crear un contracte a temps parcial en el qual l'empresari podria modificar l'horari del treballador amb un mer preavís. Aquesta mesura si es portés a terme, significaria la flexibilitat més absoluta per a l'empresari, ja que solament hauria de quantificar les hores de contractació per a tenir un treballador/a a total disposició les 24 hores del dia. No fa falta dir que això comportaria encara més la discriminació de la dona en el món laboral.

e) Proposa també, fent-se eco d'una proposta de CC.OO., potenciar la substitució dels Expedients d'extinció per uns altres de reducció de jornada, amb abonament, per part de l'atur dels salaris deixat de rebre pel treballador (no sabem si tot o un percentatge). Aquesta proposta ja existeix en la normativa espanyola dels Ets temporals, però el que es pretén, diu el document textualment "fer-los visibles".

f)Finalment realitza una sèrie de propostes d'intencions, sense cap concreció ni suport de cap tipus, que relacionem:
a. Manteniment de les bonificacions als contractes potenciant el dels treballadors/as entre 16 i 30 anys i els de més de 45, especialment de més de 59 (una nova paradoxa, en el document que es va enviar a la taula del Pacte de Toledo es plantejava l'eliminació de l'aportació de l'INEM a aquests contractes de majors de 59 anys).
b. Revisar les polítiques d'ocupació (sense concretar gens més).
c. Ampliar la reposició de la prestació per atur en els casos que els Ets temporals acabin en extinció (sense determinar ni quantia ni d'on va a treure els diners).
d. Ampliar la bonificació empresarial per les cotitzacions dels treballadors afectats per reducció de jornada o suspensió temporal de contracte.


Els Sindicats, ja han mostrat el seu rebuig a les mesures proposades, encara que s'han plantejat seguir en la taula de negociació (lligats perquè el document del Govern novament planteja que és un document obert i que està disposat a noves aportacions).
Per a la Secretaria del Món del Treball del PCE, la proposta del Govern del PSOE, si es portessin a terme no faria més que aprofundir en la reducció de drets dels treballadors/es, utilitza velles mesures que ja s'han demostrat inservibles per a crear ocupació i reduir la precarietat; i les manté solament perquè beneficies a les grans patronals i sota el dictat d'un poder financer, veritable culpable de les successives crisis del capitalisme.

El PSOE ha decidit fer política de dretes, com en antany, de la mà de la dreta nacionalista, abandonat definitivament, la via del progrés social com mesura real i efectiva per a sortir de la crisi. Amb les seves propostes dóna l'esquena al manteniment dels drets de la majoria social que la formen els treballadors/es d'aquest país.

La nostra obligació és estendre entre el conjunt de la classe obrera aquesta anàlisi i seguir participant de forma activa en la lluita contra la pèrdua d'ocupació i la precarietat.