A açò li podríem afegir una desocupació juvenil del 55%, una reducció de salaris de més del 10%, mentre que han augmentat els beneficis empresarials en més d'un 6% en el mateix període, o un augment del nombre de treballadors i treballadores que s'han quedat sense el seu conveni per l'eliminació de la ultra activitat veient reduïts dràsticament les seues condicions de treball i de salari.
L'aplicació de les reformes aplicades pel Govern, han arribat a tal extrem que empreses amb milers de milions de beneficis l'han utilitzat per a acomiadar a treballadors treballadores, amb l'únic objectiu d'augmentar més uns beneficis ja desorbitats.
Aquest és el panorama que l'aplicació de les polítiques neoliberals està deixant per a la majoria social treballadora en aquest PRIMER DE MAIG DE 2014.
Si repassàrem l'exposició de motius de les diferents modificacions legals que han afectat als treballadors i treballadores d'aquest país en els últims dos anys, veuríem que totes es justificaven amb la finalitat de crear ocupació; vistes les seues conseqüències els ministres d'Economia, Ocupació i Hisenda del Govern de Rajoy, haurien de retirar les lleis-fracassos, demanar perdó i dimitir.
No obstant açò no solament no és així, sinó que persisteixen en la seua línia política, que no és la de resoldre els problemes de la majoria social treballadora sinó la de garantir els interessos del capital, els interessos de la seua classe. Per açò, ara han engegat una nova reforma fiscal que beneficiarà als més rics i reduirà els ingressos de l'Estat el que significa menys despesa en sanitat, educació i polítiques socials. NO ES POT COMBATRE LA CRISI AMB MÉS INJUSTÍCIA FISCAL.
Lleis que incentiven els contractes parcials per a dones, augmentant la discriminació laboral de la dona treballadora, o aquelles que redueixen la capacitat d'intervenció de les organitzacions sindicals de la classe obrera, pretenen elevar a definitiu un marc laboral on els grans empresaris poden unilateralment manejar al seu antull les relacions laborals.
El PCE recolza sense matisos, al sindicalisme de classe organitzat en el nostre país i denuncia que les agressions que està patint només pretenen reduir la capacitat de resposta dels treballadors i treballadores en la desigual lluita contra el capital.
Necessitem una resposta contundent contra aquesta perduda de drets, no és possible ja confiar-la a un nou marc de concertació social, (entre altres coses perquè va passar el temps del pacte social, el capital ja no necessita d'ell) sense la derogació de les reformes que han portat als ciutadans i ciutadanes d'aquest País a la vora de l'abisme. La Troica i els defensors de les polítiques neoliberals no negocien, imposen i no hem d'oblidar que durant les dècades de bonança econòmica, una estratègia sense mobilització, va portar a la pèrdua de pes dels salaris, a la desregularització laboral, a l'augment de la precarietat i al creixement dels beneficis empresarials respecte al PIB.
En el panorama internacional, les contínues agressions a la democràcia, amb colps d'estat, més o menys vetlats, a Veneçuela, Ucraïna, Bolívia o Equador, entre molts altres, impedeixen l'avanç i el progrés dels treballadors/as, en l'anhel d'una vida més digna. En aquest nou panorama de colonialisme econòmic, no solament les potències imperialistes tradicionals com els EUA intervenen, sinó que la Unió Europea (incloent el Regne Unit), s'apunta a aqueix cinisme d'intervencionisme contra els avanços de posicions d'esquerres en els països que ens envolten.
Enfront de les agressions neoliberals, la resposta de la majoria social treballadora és cada vegada és més contundent i continuada, i la necessària unitat entre mobilitzacions socials i sindicals cada vegada apareix com una realitat més evident i reeixida.
L'èxit de la marea verda frenant algunes de les agressions a l'ensenyament, el de la marea blanca contra les privatitzacions en la sanitat, les mobilitzacions estudiantils en defensa de l'ensenyament públic i de qualitat, la multitud de vagues en contra de l'aplicació de la reforma laboral i en defensa de l'ocupació i els seus convenis, les mobilitzacions veïnals com les de Gamonal o la del barri del Cabanyal o la multitudinària i històrica manifestació final de les marxes del 22M, ens mostren el camí a seguir, la convergència de les diferents lluites contra aquestes polítiques injustes.
El PCE, que ja va fer una crida a aquesta unitat i confluència de lluites en el passat primer de Maig, és part de totes aquestes lluites i la presència permanent en les mateixes és el nostre compromís sense matisos amb la defensa dels interessos de la CLASSE TREBALLADORA.
En aquest primer de Maig del 2014, també estarem ací, en les manifestacions, en les vagues, en les lluites contra els desnonaments, en l'elaboració de propostes d'avanç per a la majoria social treballadora d'aquest país, amb una presència visible i compromesa, DONANT LA CARA. ORGANITZANT LA REVOLUCIÓ.
Cridem al conjunt de la nostra militància, a les nostres amigues i amics, al conjunt de la classe treballadora a els qui pateixen la crisi a eixir al carrer, a mobilitzar-se aquest primer de maig per una eixida social, anticapitalista i democràtica de la crisi.
Visca la Classe Obrera!!!!!
Visca el PRIMER DE MAIG!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada