Mai, en un Primer de Maig des de la segona guerra mundial, s'havien
concentrat tantes agressions al mateix temps del capitalisme contra els
Drets aconseguits pels treballadors i treballadores d'Europa.
El
robatori amb la reducció de salaris, la reducció de la llibertat de
negociació col·lectiva, l'augment de la precarietat, el retrocés en la
lluita de les dones treballadores per aconseguir la igualtat, la
disminució del salari diferit mitjançant l'eliminació de serveis
públics, l'ampliació de les diferències de classes destruint l'estat
social i transformant els serveis públics essencials en assistencialisme, la qual cosa ens porta a una sanitat i una educació
per a rics i una altra per a pobres. Aquests són alguns dels elements
del terrorífic catàleg que les polítiques neoliberals de la dreta més
reaccionària, al servei dels seus interessos de classe, està imposant
amb el pretext de la crisi.
Tot açò es pot completar amb dues
dades, producte de l'aplicació d'aquestes polítiques: El 22% de les
llars espanyoles viuen per sota del llindar de la pobresa i 5.270.000
persones estan aturades a Espanya.
El Govern del Partit Popular
desenvolupa les seues polítiques en una orgia desenfrenada de
retallades, que pretenen dibuixar una democràcia postcrisi on els
poderosos puguen acabar amb la dignitat i les llibertats de la classe
treballadora.
Estan posant en pràctica les mateixes polítiques
que van portar a la ruïna als països llatinoamericans, sabent que no van
a crear ocupació (la majoria de les reformes establides, estan basades
en models ja demostrats inútils), i que va a submergir al nostre país en
una profunda depressió econòmica. Per a la dreta gens importa, si
aconsegueixen que en eixir d'aquesta crisi els poderosos siguen més
poderosos i els i les treballadors i treballadores siguen més depenents i tinguen menys
drets; gens els importa, ni tan sols que les seues polítiques els porten
a una crisi de Govern, on quede molt qüestionat el President del
Govern. Estan al servei dels quals estan i açò és el que li guia.
Pretenen fer creure als ciutadans que la culpa de la crisi la té el
Dèficit Públic, quan de tots és conegut que aquestes conseqüències
tenen una sola causa: els excessos dels sectors financers i el
capitalisme més salvatge.
La reducció de les inversions
públiques, previstes en els Pressupostos Generals de l'Estat, va tenir
com a conseqüència l'augment de la desocupació fins a superar les sis
milions de persones en un curt període de temps i la desaparició de
milers de petites empreses i autònoms.
L'eliminació de serveis
públics només pretén facilitar a la iniciativa privada els seus negocis i
reduir el salari diferit dels treballadors. El seu únic objectiu és
augmentar les diferències socials entre els quals tenen i els que no.
Aquestes
reformes abandonen les polítiques redistribuidores de riquesa, que
s'aconseguirien mitjançant una encertada i justa política fiscal.
La
Reforma Laboral, aprovada pel Govern del PP i que segueix, tal com
reconeix el propi preàmbul del Reial decret, les reformes iniciades per
l'anterior Govern del PSOE, ja s'ha demostrat inútil per a crear
ocupació i per a resoldre les debilitats de la Indústria de l'Estat.
El dret a la Igualtat entre homes i dones en el treball, és
salvatgement agredit mitjançant la potenciació de contractes
“teòricament específics per a dones”, que l'única cosa que han
aconseguit ha sigut augmentar la precarietat de la dona treballadora; la
contractació mitjançant contractes a temps parcial, sense estabilitat
concreta, va a condemnar a les dones a una inestabilitat laboral,
espentant-les cap a una major dependència econòmica.
Els falsos esforços per resoldre la desocupació juvenil, estan
portant als treballadors i treballadores més joves a acceptar ocupacions sense drets i
a crear un col·lectiu de persones sense esperances. Així, la
desocupació juvenil supera ja el 50%.
Arribem al 123 aniversari
del 1º de Maig, amb un imperialisme campant per les seues amples i
aixafant els drets dels ciutadans en multitud de països. Amb una
llibertat de premsa i un dret a la informació, que depèn dels interessos
de les grans corporacions empresarials propietàries dels mitjans de
comunicació.
Però també és un primer de Maig de lluites obreres.
El Partit Comunista d'Espanya, està fermament compromès amb l'estratègia
de mobilització sostinguda contra les retallades del PP des de la seua
estratègia de l'Alternativa Social i Democràtica Anticapitalista.
L'èxit
de la Vaga General i de les manifestacions sindicals, les pròximes
mobilitzacions convocades per al 29 d'abril i el 1ª de Maig, l'augment
del suport electoral d'Izquierda Unida a Andalusia i Astúries que ha
contribuït a frenar a una dreta que semblava imbatible, ens situen en un
halo de força i esperança per a acabar amb aquestes polítiques.
PELS DRETS DELS TREBALLADORS I TREBALLADORES
PER LA IGUALTAT ENTRE HOMES I DONES TREBALLADORES
PER LA DEFENSA DELS SERVEIS PÚBLICS
PER LA DIGNITAT
VISCA EL 1º DE MAIG
La atención primaria valenciana, en punto muerto
Fa 4 setmanes
