Pels drets dels treballadors i les treballadores. Manifest per l'1 de maig

Mai, en un Primer de Maig des de la segona guerra mundial, s'havien concentrat tantes agressions al mateix temps del capitalisme contra els Drets aconseguits pels treballadors i treballadores d'Europa.

El robatori amb la reducció de salaris, la reducció de la llibertat de negociació col·lectiva, l'augment de la precarietat, el retrocés en la lluita de les dones treballadores per aconseguir la igualtat, la disminució del salari diferit mitjançant l'eliminació de serveis públics, l'ampliació de les diferències de classes destruint l'estat social i transformant els serveis públics essencials en assistencialisme, la qual cosa ens porta a una sanitat i una educació per a rics i una altra per a pobres. Aquests són alguns dels elements del terrorífic catàleg que les polítiques neoliberals de la dreta més reaccionària, al servei dels seus interessos de classe, està imposant amb el pretext de la crisi.

Tot açò es pot completar amb dues dades, producte de l'aplicació d'aquestes polítiques: El 22% de les llars espanyoles viuen per sota del llindar de la pobresa i 5.270.000 persones estan aturades a Espanya.

El Govern del Partit Popular desenvolupa les seues polítiques en una orgia desenfrenada de retallades, que pretenen dibuixar una democràcia postcrisi on els poderosos puguen acabar amb la dignitat i les llibertats de la classe treballadora.

Estan posant en pràctica les mateixes polítiques que van portar a la ruïna als països llatinoamericans, sabent que no van a crear ocupació (la majoria de les reformes establides, estan basades en models ja demostrats inútils), i que va a submergir al nostre país en una profunda depressió econòmica. Per a la dreta gens importa, si aconsegueixen que en eixir d'aquesta crisi els poderosos siguen més poderosos i els i les treballadors i treballadores siguen més depenents i tinguen menys drets; gens els importa, ni tan sols que les seues polítiques els porten a una crisi de Govern, on quede molt qüestionat el President del Govern. Estan al servei dels quals estan i açò és el que li guia.

 Pretenen fer creure als ciutadans que la culpa de la crisi la té el Dèficit Públic, quan de tots és conegut que aquestes conseqüències tenen una sola causa: els excessos dels sectors financers i el capitalisme més salvatge.

La reducció de les inversions públiques, previstes en els Pressupostos Generals de l'Estat, va tenir com a conseqüència l'augment de la desocupació fins a superar les sis milions de persones en un curt període de temps i la desaparició de milers de petites empreses i autònoms.

L'eliminació de serveis públics només pretén facilitar a la iniciativa privada els seus negocis i reduir el salari diferit dels treballadors. El seu únic objectiu és augmentar les diferències socials entre els quals tenen i els que no.

Aquestes reformes abandonen les polítiques redistribuidores de riquesa, que s'aconseguirien mitjançant una encertada i justa política fiscal.

La Reforma Laboral, aprovada pel Govern del PP i que segueix, tal com reconeix el propi preàmbul del Reial decret, les reformes iniciades per l'anterior Govern del PSOE, ja s'ha demostrat inútil per a crear ocupació i per a resoldre les debilitats de la Indústria de l'Estat.

El dret a la Igualtat entre homes i dones en el treball, és salvatgement agredit mitjançant la potenciació de contractes “teòricament específics per a dones”, que l'única cosa que han aconseguit ha sigut augmentar la precarietat de la dona treballadora; la contractació mitjançant contractes a temps parcial, sense estabilitat concreta, va a condemnar a les dones a una inestabilitat laboral, espentant-les cap a una major dependència econòmica.

Els falsos esforços per resoldre la desocupació juvenil, estan portant als treballadors i treballadores més joves a acceptar ocupacions sense drets i a crear un col·lectiu de persones sense esperances. Així, la desocupació juvenil supera ja el 50%.

Arribem al 123 aniversari del 1º de Maig, amb un imperialisme campant per les seues amples i aixafant els drets dels ciutadans en multitud de països. Amb una llibertat de premsa i un dret a la informació, que depèn dels interessos de les grans corporacions empresarials propietàries dels mitjans de comunicació.

Però també és un primer de Maig de lluites obreres. El Partit Comunista d'Espanya, està fermament compromès amb l'estratègia de mobilització sostinguda contra les retallades del PP des de la seua estratègia de l'Alternativa Social i Democràtica Anticapitalista.

L'èxit de la Vaga General i de les manifestacions sindicals, les pròximes mobilitzacions convocades per al 29 d'abril i el 1ª de Maig, l'augment del suport electoral d'Izquierda Unida a Andalusia i Astúries que ha contribuït a frenar a una dreta que semblava imbatible, ens situen en un halo de força i esperança per a acabar amb aquestes polítiques.

PELS DRETS DELS TREBALLADORS I TREBALLADORES
PER LA IGUALTAT ENTRE HOMES I DONES TREBALLADORES
PER LA DEFENSA DELS SERVEIS PÚBLICS
PER LA DIGNITAT

VISCA EL 1º DE MAIG