Vídeo de la Xarrada: Llei hipotecària i alternatives als desnonaments

Vídeo de la Xarrada-Col·loqui: Llei hipotecària i alternatives als desnonaments, que vam organitzar el passat 7 de desembre a la Casa de Cultura.
Presenta l'acte Rubén Navas d'Esquerra Unida i el Partit Comunista de Castalla
Intervenen els membres de la Plataforma d'Afectats per les Hipoteques d'Alcoi, David Amador, Cristina Valero i Lorena López.
Per cortesia de DiàniaTV

Spot X Asamblea de Izquierda Unida: "TRANSFORMAR La movilización en organización, la Rebeldía en Alternativa, la Alternativa en Poder"

Demà a les 19.30 a la Casa de Cultura, Xarrada-Col·loqui sobre la Llei hipotecària i alternativa als desnonaments

A l'actual crisi econòmica que els de baix no hem creat, els bancs sols pensen en els seus interesos, en el seu benefici, en continuar lucrant-se a costa dels treballadors i les treballadores. Aquesta injusta situació està creant condicions de misèria per a molta gent, està augmentant la pobresa, eliminant-se els drets socials, mentre els diners de tots i totes serveixen per a salvar els bancs.

En aquesta situació a més ens trobem una lacra molt gran, els desnonaments, una de les situacions de més injustíc

ia. Perquè hem de salvar als bancs que tiren a les persones al carrer per no poder fer front a la hipoteca?

Analitzarem aquesta forma de terrorisme financer, els desnonaments, la nova llei (farsa) del govern front aquestos, i quines alternatives hi ha per a que la gent hipotecada no es quede sense casa. A la xarrada on intervindran membres de la Plataforma d'afectats per les hipoteques d'Alcoi, a més d'un anàlisi de la situació, ens contaran que hi podem fer, com cal organitzar-nos per fer front a les hipoteques i possibles desnonaments.

Hi haurà com sempre al final de la xarrada torns oberts de paraula per a que es puguen expressar preguntes, opinions...

XARRADA: PEL DRET A UNA VIVENDA DIGNA. LLEI HIPOTECÀRIA I ALTERNATIVES ALS DESNONAMENTS Divendres 7 de desembre a les 19.30h a la Casa de Cultura

A l'actual crisi econòmica que els de baix no hem creat, els bancs sols pensen en els seus interesos, en el seu benefici, en continuar lucrant-se a costa dels treballadors i les treballadores. Aquesta injusta situació està creant condicions de misèria per a molta gent, està augmentant la pobresa, eliminant-se els drets socials, mentre els diners de tots i totes serveixen per a salvar els bancs.

En aquesta situació a més ens trobem una lacra molt gran, els desnonaments, una de les situacions de més injustíc

ia. Perquè hem de salvar als bancs que tiren a les persones al carrer per no poder fer front a la hipoteca?

Analitzarem aquesta forma de terrorisme financer, els desnonaments, la nova llei (farsa) del govern front aquestos, i quines alternatives hi ha per a que la gent hipotecada no es quede sense casa. A la xarrada on intervindran membres de la Plataforma d'afectats per les hipoteques d'Alcoi, a més d'un anàlisi de la situació, ens contaran que hi podem fer, com cal organitzar-nos per fer front a les hipoteques i possibles desnonaments.

Hi haurà com sempre al final de la xarrada torns oberts de paraula per a que es puguen expressar preguntes, opinions...

Crònica d’una ruptura anunciada: Sobre el trencament del Tripartit local

No ens agrada dir el "se veía venir" però és cert, la ruptura del tripartit local es veia vindre des del començament per diversos motius:

1.- La gran varietat ideològica. És cert que amb una unió de diversos partits, idees... s'ha de renunciar a un programa de màxims, perquè en un pacte hi conviuen sensibilitats diferents. Però, un pacte en PROJECTES POLÍTICS diferents no es pot sustentar. No hi havia en aquest tripartit una unitat en les seues propostes polítiques, mentre dos dels signants de l'acord pretenien un canvi (no diguem si profund o no) el tercer partit i clau del Govern (UCID), pretenia un continuisme amb èpoques obscures, això si, sense que el portara en avant el candidat Popular José Luís Prats.

2.- Pacte en negatiu. Tota base política ha d'estar construïda en positiu. No es pot pactar contra quelcom, sinó a favor d'alguna cosa, en ganes de construir (encara que també això implique destruir). La unió d'aquest Tripartit (d'algun grup en concret més encara) no era construir una nova alternativa per a Castalla, sinó pactar per a que José Luís Prats no fora alcalde. No volien res més, tant sols impedir que certa família política del PP no fora la governant al nostre poble. Res de construir un govern, sinó més bé, pacte per a que no existira un altre.

3.- Falta de Pacte de Govern. El punt anterior ens du a aquest. L'únic que es va posar en comú per a constituir el Govern Local va ser un únic punt: Que no governara José Luís Prats. Així no es construeixen els pactes, per a nosaltres un pacte tant sols és vàlid amb una proposta programàtica, una fulla de ruta signada per totes les parts per saber quina direcció s'ha de dur. Aquesta fulla de ruta era inexistent des del començament, per això des de l'inici vèiem com cada grup del Govern Local tenia un posicionament. No hi havia pacte de programes, unió de punts en comú per construir, no hi havia un pacte de Govern, sinó un pacte de no-Govern, que no governen altres.

4.- Pacte de PODER i no de PROGRÉS. Tot el d'abans i sobre tot, el xantatge d'UCID als altres partits del Govern per a no abandonar el Tripartit demanant bàsicament que aquest partit siga el governant a efectes reals, mostra com no hi havia una voluntat de canvi per part d'ells, sinó tant sols una qüestió de poder. No un pacte per a satisfer les necessitats dels i les Castelludes, sinó una demostració de poder front a la seua família enemiga interna del PP.

El show mediàtic de la Política Castelluda

Per desgràcia totes aquestes disputes degraden la democràcia. Ho podem vorer als plens de nostre Ajuntament, no hi ha voluntat de canviar la greu situació que passen els castelluts i castelludes, més bé, assistim a un dels debats clàssics del bipartidisme, el "y tú, más". Podem vorer com davant la perplexitat dels assistents (inclús d'alguns regidors) el Partit Popular es dedica a fer-se la víctima d'un complot judeo-marxista que l'ha arravatat el poder quan ells havien "guanyat" les eleccions. El PSOE no fa res més que entrar al joc, "vosaltres ho feieu pitjor". Així L'Alcaldessa vol construir eixe canvi tant necessari que Castalla necessitava, emprant els mateixos arguments antidemocràtics que quan governava el PP, en l'excusa que ells també ho feien. Mentre tot açò passa res canvia a Castalla i la ciutadania està més decebuda. L'associació de veïns del Casc Antic es senten estafats, enganyats, les "plataformes" com Quina Castalla Volem decebudes en el canvi, i la gent progressista i d'esquerres de Castalla pensant que res canvia.

Cal canviar moltes coses, i el nou Govern de minoria ho té difícil però no impossible. Ho afrontar en valentia i fer un canvi radical d'actituds o aquest Govern que molta gent veia en esperança, no serà més que un frau.

PD: Quede clar, que un "polític" ha de ser exemple per a la resta dels treballadors i treballadores i no pot aferrar-se a un càrrec després de demostrar la seua pèssima gestió. Des del PCPV-EUPV de Castalla demanem la dimissió de l’actual Regidor de Joventut i Turisme, ja que després de malbaratar 50000 € de tots els Castelluts per una mala planificació ha demostrat que no ha estat a l'altura del seu càrrec.

                   

                       Esquerra Unida PV- Partit Comunista PV CASTALLA

Demà JULIO ANGUITA a Alacant, presenta: "Combates de este Tiempo"

Alacant:
17 de Novembre de 2012 a les 18.00 hores
Club Información (Avinguda Doctor Rico, 17)

Elx: 
18 de Novembre de 2012 a les 12.00 hores
Aula Magna Edifici Altabix (Universitat Miguel Hernández)

DEMÀ #14N VAGA GENERAL! Manual d’instruccions per a una VAGA GENERAL CIUTADANA #14N

Demà #14N ningú a la feina, ningú a casa, prenem el carrer! Parem-ho TOT! VAGA GENERAL!

Manifestacions:

-         Alacant, estació Renfe, 18.30h

-         Alcoi, Plaça d'Al-Azraq, 18.30h

14 Raons per les que CCOO fa una crida a la Vaga General

Per què la majoria dels sindicats i la Cimera Social realitza aquesta crida a secundar la Vaga General de forma massiva? CCOO ha elaborat un díptic amb les 14 raons per la qual cal anar a la vaga en 14N, i són:

1. Perquè les polítiques que patim es decideixen, en gran mesura, a Europa, i perquè les institucions europees no escolten únicament la veu dels poderosos i rectifiquen unes mesures que en tota la Unió Europea han deixat més de 24 milions de persones en l'atur.

2. Perquè a Espanya els efectes de la reforma laboral i de les polítiques basades en la reducció del dèficit que renuncien a la reactivació econòmica han incrementat l'atur fins al 25% de la població activa. Una de cada quatre persones que vol treballar no troba ocupació. Més d'un milió set-centes mil famílies tenen a tots els seus membres en l'atur.

3. Perquè mentre creix l'atur es retallen les prestacions per desocupació.

4. Perquè els nostres joves estan condemnats a l'atur (més del 52%), a l'exclusió social o a l'emigració, amb el que es trunquen els seus projectes personals i se sacrifica el futur del país.

5. Perquè les retallades en educació, els increments de les taxes universitàries, la reducció de les beques i la reforma educativa que promou el Govern deterioren la qualitat de l'ensenyament; priven a molts joves de la possibilitat d'accedir als estudis superiors i imposen una educació classista, sexista i conservadora que solament beneficia als sectors privats i religiosos de l'ensenyament.

6. Perquè les retallades en Investigació i Ciència perjudiquen les possibilitats de recuperació econòmica en el present i el desenvolupament del futur; a més d'expulsar d'Espanya a talents reconeguts, dels quals s'aprofiten altres països.

7. Perquè les retallades en sanitat i la introducció del "repagament" sanitari estan excloent als sectors més desfavorits, immigrants, portadors del virus de la sida,… de l'atenció sanitària; estan devaluant la qualitat de l'assistència augmentant les llistes d'espera i suposaran una reculada en la nostra qualitat i esperança de vida.

8. Perquè les retallades en l'aplicació de la Llei de Dependència deixa a milers de persones, les més necessitades, sense una atenció adequada, i a milers de treballadors i treballadores sense ocupació.

9. Perquè s'està empobrint a la majoria de la societat i espentant a l'exclusió social a milers de famílies. S'estan retallant salaris en el sector publique i en el privat; s'estan reduint les prestacions socials, mentre ens fan pagar medicaments i ens pugen els impostos. Tot açò ha fet créixer el nombre desnonaments i de pobres a Espanya -segons l'indicador AROPE, de la Unió Europea, la taxa de risc de pobresa a Espanya podria ser del 26,8% en 2012-.

10. Perquè en aquestes condicions les famílies redueixen les seues despeses i consumeixen menys. Menys consum i menys activitat econòmica, la qual cosa acaba destruint ocupació i perjudicant a les activitats culturals i d'oci, als petits empresaris, comerciants i autònoms que, a més, segueixen sense rebre el crèdit dels bancs que necessiten per a mantenir la seua activitat. Una situació que en el petit comerç es veu agreujada per la liberalització dels horaris comercials que solament beneficia a les grans superfícies.

11. Perquè estan en risc les pensions públiques, que en l'actualitat són el sustente de milers de famílies que no tenen altres fonts d'ingressos.

12. Perquè així no s'ix de la crisi. Portem diversos anys patint aquestes polítiques i estem pitjor que abans.

13. Perquè el sacrifici no és compartit per tota la societat. Les elits econòmic financeres se salven de la crisi i fins i tot trauen benefici d'ella, a l'abric del Govern. Són escandaloses les indemnitzacions dels alts executius de les caixes i bancs que ajudem entre tots a rescatar; com és escandalosa l'amnistia fiscal per als defraudadors a la Hisenda pública.

14. Perquè el Govern està fent tot el contrari del que va prometre en la campanya electoral cometent un frau democràtic en tota regla. El Govern, en lloc de dialogar i cercar acords sobre polítiques més justes i equitatives per a superar la crisi, està actuant de forma autoritària i antidemocràtica contra totes i tots aquells que ens atrevim a qüestionar la seua actitud.

EL 14 DE NOVEMBRE PAREM-HO TOT! TOTHOM A LA VAGA GENERAL!

El PCPV crida a participar en la Vaga General Ciutadana del 14 de Novembre

El Partit Comunista del País Valencià expressa el seu ple suport a la Vaga General Ciutadana del 14 de novembre convocada per les organitzacions sindicals i socials agrupades en la Cimera Social i recolzades per altres organitzacions polítiques i sindicals, en el marc d’una Jornada d’Acció Europea enfront de les imposicions de la “troika” formada per la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional.

La Vaga General és una resposta necessària a l’obstinació del Govern del PP en aplicar unes retallades socials que no anaven en el seu programa electoral i han agreujat la crisi pel seu efecte recessiu (arribant a superar el 25% de persones en atur), així com a la seua negativa a sotmetre aquestes mesures a una consulta popular. Aquesta política, recollida en el projecte de Pressupostos, està afectant molt greument a la gran majoria de la ciutadania, tant a la classe treballadora com a altres sectors socials que estan patint la crisi, provocada pel capital financer que és l’únic beneficiari de les ajudes del Govern i la Unió Europea.
Per això, és el conjunt de la ciutadania el que ha d’alçar la veu, paralitzant el país el 14 de novembre. Per això, la Vaga General ha de ser laboral, social i ciutadana, i ha de comptar amb la participació de tothom, no treballant, no comprant, no venent, no utilitzant els serveis públics i sumant-se a la accions promogudes per les organitzacions convocants.

Cridem a tothom a participar unitàriament en actes organitzats en cada lloc per explicar els motius de la Vaga General, en els piquets informatius per estendre aquesta el mateix 14 de novembre, i en les manifestacions que es convoquen per omplir els carrers amb la veu de la protesta, articulant un teixit social amb voluntat d’alternativa que torne el protagonisme a la ciutadania per aconseguir una democràcia real enfront dels que volen eludir la voluntat popular.


COMISSIÓ POLÍTICA DEL PCPV
València, 29 d’octubre de 2012

'Marca España'

No tots els polítics són iguals: Un Alcalde d'IU aconsegueix amb una vaga de fam parar el desnonament de 200 famílies

Notícia extreta de: http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/10/10/madrid/1349900580_845466.html

Siete días. Este es el lapso de tiempo que ha tenido que mantener la huelga de hambre el alcalde de San Fernando de Henares, Julio Setién (IU), para evitar el embargo de 130 viviendas pertenecientes a unas 200 familias. Esta noche, Julio Setién ha abandonado el ayuno voluntario tras conocer la existencia de un principio de acuerdo entre las tres partes implicadas en la remodelación del casco antiguo de esta localidad: Bankia; la sociedad promotora de la rehabilitación de la Plaza de España de San Fernando; y las dos empresas constructoras. De esta forma, se evita que las casas del casco antiguo de este municipio del Corredor del Henares fueran embargadas por decisión judicial. La promotora tiene una deuda de 21 millones de euros, que según la oposición llega a los 25 millones.
El pasado jueves por la mañana Julio Setién inició un ayuno voluntario para exigir el desbloqueo de unas negociaciones, que de alargarse hasta el 15 de octubre acabaría en un drama para las 200 familias propietarias de las casas. El alcalde de San Fernando acusaba a Bankia de cortar el grifo de la financiación de una obra, muy importante en el municipio, pues se trata de viviendas catalogadas como patrimonio histórico. La entidad financiera se defendía asegurando que había abonado todo el dinero previsto, que era de 54 millones, y aseguraba que la sociedad mixta Plaza de España S. L., (49% municipal y 51% de los vecinos) había realizado más obras de las previstas en el acuerdo inicial.

La falta de 11 millones, que supuestamente debía aportar Bankia, impedía que Plaza de España pagara sus trabajos a las constructoras, que se negaban a entregar las casas a sus propietarios originales. La pescadilla que se muerde la cola, o “una partida de póquer”, según las palabras del propio Julio Setién, que denunciaba los intereses de unos y de otros en alargar las negociaciones para obtener el máximo beneficio.
Y para acelerar esta negociación, Setién planteó un órdago: iniciaría una huelga de hambre que mantendría mientras no se llegara a un acuerdo. Esta iniciativa logró que el lunes pasado las partes volvieran a entablar la negociación. Fuentes del Ayuntamiento aseguran el lunes por la noche que desde un principio la entidad financiera informó de que entre sus prioridades estaban los intereses de los vecinos. De paso, Bankia lograría evitar hacerse con nuevos inmuebles, que tendrían una difícil salida en la actual coyuntura económica. Esta noche, siete días después de comenzar el ayuno voluntario, Setién recibía la confirmación de que las partes habían llegado a un principio de acuerdo: “Y ahora hay que llevarlo ante un notario, por lo que hasta el momento se trata de un acuerdo verbal, pero a Julio Setién le han dado las garantías necesarias de que no habrá ningún imprevisto”, explica el portavoz de prensa del Ayuntamiento, que informa de que la intención inicial del alcalde era la de alargar la huelga de hambre hasta ver negro sobre blanco el acuerdo”. Al final el órdago de Setién ha dado sus frutos. El alcalde ha ganado la partida.

Alberto Garzón: "Este gobierno socializa pérdidas y privatiza ganancias". Sobre la proposta d'IU de rescatar als ciutadans i no als bancs

Els Nostres Diputats - Un dia a la vida del diputat d'Esquerra Unida, Lluís Torró

VOLEN ENFONSAR EL PAÍS! Pel Drets Laborals i Socials! Manifestació avui 19J a Alacant!

El Partit Comunista del País Valencià dóna suport a les manifestacions davant les noves retallades socials convocades en tota Espanya pels sindicats de classe per al 19 de juliol (al País Valencià a les 20 hores des de la Plaça de Sant Agustí de València, l’IES Jorge Juan d’Alacant i la plaça les Aules de Castelló).
 
Com diu el lema de la convocatòria, volen enfonsar el país i cal impedir-ho, perquè som més.
Volen enfonsar el país perquè amb mesures que ataquen la capacitat adquisitiva de la població, acarnissant-se en aturats, pensionistes i funcionaris, però afectant a tothom amb la pujada de l’IVA, agreujaran la recessió econòmica a la que ja ens han portat les retallades anteriors dels governs de Zapatero i el PP.

I volen enfonsar el país perqué anul·lant la capacitat de despesa social de Comunitats Autònomes i Ajuntaments, sobre les quals descarrega la responsabilitat dels serveis públics, anul·len la seua autonomia i fan miques l’estructura institucional de l’Estat.
Cal impedir-ho perquè una alternativa és possible, que enlloc de pujades indiscriminades a tothom incremente els impostos als rics, que tenen diners per pagar-los, i combata de forma efectiva el frau fiscal enlloc d’amnistiar-ho. Que enlloc d’endeutar-nos rescatant la banca privada que expulsa a la ciutadania dels seus habitatges pose en peu una Banca Pública que garantisca el crèdit a empreses i famílies i pose fi als desnonaments amb lloguers públics assequibles. Que enlloc de prioritzar el pagament del deute als banquers faça una auditoria al deute públic rebutjant pagar el deute il·legítim i prioritzant els serveis públics bàsics com educació i sanitat. Que enlloc de desmantellar l’educació pública i la investigació les impulse com a fonament d’un desenvolupament sostenible fonamentat en la creativitat del treball. Que enlloc de retallar els subsidis a les persones aturades organitze el treball públic per atendre necessitats socials, reduïsca la jornada laboral per repartir el treball i fomente el treball associat.

Perquè som més els que volem treballar pel futur del país, els que paguem els nostres impostos, els que volem uns serveis públics de qualitat per a tothom, els que volem una democràcia real on el govern represente a la ciutadania i no al capital financer, exigim una consulta popular sobre les polítiques enfront de la crisi, i enlloc del desmuntatge de la Constitució que estem patint volem un procés constituent per decidir entre tots i totes el nostre futur.

TOTHOM AL CARRER EL 19 DE JULIOL, i continuem mobilitzant-nos fins sortir del atzucat on ens volen posar.

Cayo Lara a Rajoy:“ha traspasado demasiadas ‘líneas rojas’ con sus recortes” y exige que “someta estas medidas a referéndum"

On estan els diners per a educació i sanitat? La Fórmula 1 la pagues tu!

http://www.youtube.com/watch?v=iRIB2uLmHk4

COSTOS DE LA FORMULA 1

• 100€ milions CONDICIONAR la ciutat y la zona per al circuit
• 120€ milions el circuit en si
• 30€ milions a l'any perl cànon 2008-2014 (en total, 210 milions)
• 35€ millions la compra de VALMOR per part de la GVA
• 6€ milions a l'any aproximadament en promoció dels dos circuits (per 5 anys, 30 milions)
• Entre 4'4€ i 6€ milions a l'any és el cost de retransmetre la carrera per part de RTVV
• 26€ milions de cànon que ha pagat RTVV per les edicions 2010-13
• També caldria sumar-li el cost d'hores de personal, seguretat, neteja i altres serveis a càrrec de l'Ajuntament

         551€ milions

AMB EIXOS DINERS ES PODRIA HAVER FET...

• 137 Escoles públiques d'infantil i primària
• 22 Hospitals que donen servei a 70.000 persones cadascun
• 84 Instituts d'Ensenyament Secundari
• 2.200 Investigadors durant 4 anys
• 23.000 Professors interins

 http://www.laf1lapaguestu.com/

És un luxe contractar professors?! Marga Sanz davant la 'generació fracassada' del PP

La crisi acabarà quan la por canvie de bàndol

Esquerra Unida exigeix al Consell 25 milions d'€ per a la Llei de Dependència

PORNOGRAFIA política: un 'parc Ferrari' per a eixir de la crisi.

#CALATRAVATELACLAVA: projectes ruïnosos sense IVA amb diners públics

Pels drets dels treballadors i les treballadores. Manifest per l'1 de maig

Mai, en un Primer de Maig des de la segona guerra mundial, s'havien concentrat tantes agressions al mateix temps del capitalisme contra els Drets aconseguits pels treballadors i treballadores d'Europa.

El robatori amb la reducció de salaris, la reducció de la llibertat de negociació col·lectiva, l'augment de la precarietat, el retrocés en la lluita de les dones treballadores per aconseguir la igualtat, la disminució del salari diferit mitjançant l'eliminació de serveis públics, l'ampliació de les diferències de classes destruint l'estat social i transformant els serveis públics essencials en assistencialisme, la qual cosa ens porta a una sanitat i una educació per a rics i una altra per a pobres. Aquests són alguns dels elements del terrorífic catàleg que les polítiques neoliberals de la dreta més reaccionària, al servei dels seus interessos de classe, està imposant amb el pretext de la crisi.

Tot açò es pot completar amb dues dades, producte de l'aplicació d'aquestes polítiques: El 22% de les llars espanyoles viuen per sota del llindar de la pobresa i 5.270.000 persones estan aturades a Espanya.

El Govern del Partit Popular desenvolupa les seues polítiques en una orgia desenfrenada de retallades, que pretenen dibuixar una democràcia postcrisi on els poderosos puguen acabar amb la dignitat i les llibertats de la classe treballadora.

Estan posant en pràctica les mateixes polítiques que van portar a la ruïna als països llatinoamericans, sabent que no van a crear ocupació (la majoria de les reformes establides, estan basades en models ja demostrats inútils), i que va a submergir al nostre país en una profunda depressió econòmica. Per a la dreta gens importa, si aconsegueixen que en eixir d'aquesta crisi els poderosos siguen més poderosos i els i les treballadors i treballadores siguen més depenents i tinguen menys drets; gens els importa, ni tan sols que les seues polítiques els porten a una crisi de Govern, on quede molt qüestionat el President del Govern. Estan al servei dels quals estan i açò és el que li guia.

 Pretenen fer creure als ciutadans que la culpa de la crisi la té el Dèficit Públic, quan de tots és conegut que aquestes conseqüències tenen una sola causa: els excessos dels sectors financers i el capitalisme més salvatge.

La reducció de les inversions públiques, previstes en els Pressupostos Generals de l'Estat, va tenir com a conseqüència l'augment de la desocupació fins a superar les sis milions de persones en un curt període de temps i la desaparició de milers de petites empreses i autònoms.

L'eliminació de serveis públics només pretén facilitar a la iniciativa privada els seus negocis i reduir el salari diferit dels treballadors. El seu únic objectiu és augmentar les diferències socials entre els quals tenen i els que no.

Aquestes reformes abandonen les polítiques redistribuidores de riquesa, que s'aconseguirien mitjançant una encertada i justa política fiscal.

La Reforma Laboral, aprovada pel Govern del PP i que segueix, tal com reconeix el propi preàmbul del Reial decret, les reformes iniciades per l'anterior Govern del PSOE, ja s'ha demostrat inútil per a crear ocupació i per a resoldre les debilitats de la Indústria de l'Estat.

El dret a la Igualtat entre homes i dones en el treball, és salvatgement agredit mitjançant la potenciació de contractes “teòricament específics per a dones”, que l'única cosa que han aconseguit ha sigut augmentar la precarietat de la dona treballadora; la contractació mitjançant contractes a temps parcial, sense estabilitat concreta, va a condemnar a les dones a una inestabilitat laboral, espentant-les cap a una major dependència econòmica.

Els falsos esforços per resoldre la desocupació juvenil, estan portant als treballadors i treballadores més joves a acceptar ocupacions sense drets i a crear un col·lectiu de persones sense esperances. Així, la desocupació juvenil supera ja el 50%.

Arribem al 123 aniversari del 1º de Maig, amb un imperialisme campant per les seues amples i aixafant els drets dels ciutadans en multitud de països. Amb una llibertat de premsa i un dret a la informació, que depèn dels interessos de les grans corporacions empresarials propietàries dels mitjans de comunicació.

Però també és un primer de Maig de lluites obreres. El Partit Comunista d'Espanya, està fermament compromès amb l'estratègia de mobilització sostinguda contra les retallades del PP des de la seua estratègia de l'Alternativa Social i Democràtica Anticapitalista.

L'èxit de la Vaga General i de les manifestacions sindicals, les pròximes mobilitzacions convocades per al 29 d'abril i el 1ª de Maig, l'augment del suport electoral d'Izquierda Unida a Andalusia i Astúries que ha contribuït a frenar a una dreta que semblava imbatible, ens situen en un halo de força i esperança per a acabar amb aquestes polítiques.

PELS DRETS DELS TREBALLADORS I TREBALLADORES
PER LA IGUALTAT ENTRE HOMES I DONES TREBALLADORES
PER LA DEFENSA DELS SERVEIS PÚBLICS
PER LA DIGNITAT

VISCA EL 1º DE MAIG

A per la 3a República!

Cayo Lara desemmascara amb una simple pregunta la reforma laboral i les mentides del PP

"Ni nos doblaron, ni nos doblegaron, ni nos van a domesticar" Pel nostre futur el #29 M. ¡VAGA GENERAL!

Altre video explicatiu de la (contra)Reforma Laboral del PP

El PCE treballarà per l'èxit de la Vaga General del 29-M

Secretaria de Comunicació del PCE / 09 mar 12

CC.OO. i UGT acaben d'anunciar que definitivament hi haurà Vaga General i serà el 29 de març sota el lema "Volen acabar amb tot", en protesta contra una reforma laboral que abarateix l'acomiadament i flexibilitza els salaris. Els seus màxims òrgans de direcció reunits en les seues respectives seus així ho van decidir aquest migdia. El primer a aprovar la decisió va ser el Consell Confederal de CC.OO., el màxim òrgan entre congressos. I ho ha fet per unanimitat. Poc després ho va fer el Consell Confederal d'UGT.

Després de l'adreça dels seus òrgans d'adreça els líders dels dos sindicats, Ignacio Fernández Toxo i Cándido Méndez, es van reunir en la seu madrilenya d'UGT per a anunciar junts, en roda de premsa, la convocatòria de la qual serà la sisena Vaga General de 24 hores de la democràcia espanyola i la segona contra un govern del Pàg. La data triada, el 29-M, coincideix amb l'atur general convocat pels sindicats nacionalistes a País Basc i Navarra contra la reforma laboral i el dia previ a la presentació dels Pressupostos Generals de l'Estat per a 2012.

Davant l'anunci de la convocatòria el Secretari General del PCE, José Luis Centella, ha assegurat que des d'aquest moment el Partit Comunista d'Espanya treballarà per a assegurar l'èxit d'aquesta Vaga per la importància que té en aquests moments de brutal atac del neoliberalisme, amb una desregularització laboral que deixa tot el poder en mans de l'empresa amb la desaparició dels drets socials. Centella va declarar que des d'aquest moment la militància del Partit es constitueix en piquets per a assegurar l'èxit de la Vaga General. “Hem de fer del 29-M una mica més que atur laboral. Ha de ser una jornada de protesta cívica en defensa de l'ocupació els drets laborals, i sindicals, per a assegurar el futur de la joventut” va afegir.

Crònica d'una vaga anunciada
El primer avís ja ho va llançar Mariano Rajoy, sense voler, a través d'un micròfon obert. Des d'aquella previsió es va seguir el guió que tenia escrit el Govern: Decrete Llei de la Reforma Laboral, entrada en vigor i convalidació formal ahir en el Parlament amb els vots de CiU, UPN i Fòrum per Astúries. Els intents d'arribar a una solució negociada per part dels sindicats van xocar contra un mur de ciment, la pressió ciutadana de les bases sindicals van augmentar i el resultat ha sigut l'anunci de la Vaga General per al 29-M.

¡No és per la crisi, és pel morro! (Traductor de la Reforma Laboral per a currants)

El PCE s'oposa a la greu reforma laboral de Rajoy que només portarà més atur i menys drets

Secretaria del Món del Treball del PCE / 10 feb 12

El Partit Comunista d'Espanya rebutja la reforma laboral aprovada en el consell de ministres d'avui pel govern de Mariano Rajoy, considerant que només servirà perquè els i les treballadores d'aquest país perden més drets i es destruïsca més ocupació, i anuncia que plantarà cara en el carrer a aquestes mesures.

Després d'un any de successives reformes laborals per part del govern del PSOE, que han demostrat el seu total fracàs no solament per a crear ocupació sinó per a frenar l'atur, el PP, en una nova concessió a la patronal espanyola, aprova una nova reforma laboral que facilita l'acomiadament, en crear un únic contracte indefinit amb 33 dies d'indemnització per any treballat i eliminant el fix de 45, i en regular l'acomiadament objectiu amb 20 dies d'indemnització i amb el límit d'un any.

Així mateix els i les comunistes volem denunciar que els canvis poc clars en els contractes a temps parcial i les bonificacions als empresaris per a la contractació de joves i aturats de llarga durada només aconseguiran, en el millor dels casos, perpetuar la precarietat més absoluta i obrir la porta a més accidents laborals, a més de suposar una nova subvenció a fons perdut per a la patronal. El nou contracte “indefinit” per a la petita empresa va en aqueixa línia. Al seu torn considerem que compatibilitzar atur amb salari només comportarà estalvi de salaris als empresaris i la pèrdua del dret a desocupació.

Al PCE li sembla molt preocupant que s'elimine la pròrroga automàtica de convenis a partir de dos anys, ja que fomenta que la patronal es negue a negociar i obri la porta a una escalada de conflictivitat social, i denúncia que aprovar que els empresaris tindran la possibilitat de no respectar els acords aconseguits durant la negociació col·lectiva en sous o altres drets i que els empresaris no necessiten l'autorització prèvia de l'Administració per a dur a terme un "ERE" provocarà la pèrdua de salaris i drets de la majoria dels treballadors i les treballadores.

A més a els i les comunistes ens sembla d'una gravetat manifesta que les ETT puguen treballar com a agències de col·locació i que els aturats hagen de fer “treballs a la comunitat” a part de formar-se i cercar ocupació. Tot açò respon a la lògica que el treballador és culpable de no tenir ocupació, tal com demostra l'obsessió pels “abstencionistes” i el frau en l'atur. I a més aposta per relegar al sector públic en una privatització més dels serveis públics.

Des del PCE volem fer una crida al moviment sindical perquè s'opose amb totes les seues forces a aquesta reforma, assegurant-los com ja va fer el nostre secretari general el dimecres en el Congrés que ens tindran en el carrer braç a braç per a tirar arrere aquestes mesures, que al costat de la resta aprovades aquests mesos pel govern del PP que ens fica en la recessió amb més atur, precarietat i castigant a les treballadores i treballadors sense ser els causants de la crisi.

Els i les comunistes no compartim que en aquesta situació, i quan ja s'anunciava aquesta reforma, s'acordara amb la patronal una forta desregularització de la negociació col·lectiva i una congelació salarial en la pràctica sense contraprestació dels empresaris. L'acord per l'ocupació i la negociació col·lectiva signat entre sindicats i patronal té una falta de credibilitat entre una altra coses pel cinisme de Rajoy, que emplaça als agents socials a arribar a un acord i després ho destrossa legislant amb altres interessos que gens tenen a veure amb l'ocupació i la temporalitat.

El PCE anima als sindicats a no tirar la tovallola i a redoblar els esforços en la mobilització social per a canviar aquest estat de passar a l'ofensiva que frene la marea neoliberal europea que pretén arrasar amb tots i totes nosaltres, recolzant les mobilitzacions que es convoquen de forma immediata.

I de regal de reis: Una serie de 5 documentals sobre la història del PCE