IU proclama a Cayo Lara candidato a la Presidencia del Gobierno

El Consejo Político Federal (CPF) de Izquierda Unida ha elegido hoy al coordinador federal, Cayo Lara, como candidato a la Presidencia del Gobierno para las Elecciones Generales del 20-N. El ya cabeza de lista de IU ha recibido 87 votos a favor, 15 de los sufragios han sido en blanco y 3 nulos.

En la intervención que realizó ante los miembros del Consejo inmediatamente después de la votación, Lara destacó que la formación que dirige está hoy por hoy “en buenas condiciones” para encarar los próximos comicios. Para ello, dirigió su mensaje no sólo a los militantes de IU, sino también a todos los votantes de izquierdas desencantados con las políticas ejecutadas por el Gobierno del PSOE, a los abstencionistas y a quienes votaron nulo o en blanco en las pasadas Elecciones Municipales y Autonómicas del 22 de mayo, y pueden hacer ahora lo mismo.

“Con la pancarta –dijo- no se cambia el curso de la historia; con la abstención y el voto nulo o en blanco no se toca un sistema que se tiene que cambiar con el voto, sin dejar la movilización y la presencia de la indignación en las calles”.

Al inicio de su discurso y antes de entrar en materia, Lara dedicó una alusión directa de reconocimiento al trabajo y la dedicación del portavoz parlamentario, Gaspar Llamazares, su antecesor en la candidatura a la Presidencia del Gobierno en 2008. Al tiempo que alabó su postura “firme, inteligente y valiente” en el Congreso ante la reforma constitucional impuesta por el bipartido de PP-PSOE, salió al paso de forma directa de las manipulaciones malintencionadas lanzadas de forma interesada desde algunos medios al asegurar que “no podemos prescindir de que esté en el próximo Parlamento de España y ése es el deseo de este coordinador federal”.

Se mostró satisfecho por el hecho de que la organización haya mostrado una “importante cohesión” desde la pasada Asamblea Federal de 2008 y por no haber caído en lo que denominó como “una especie de ‘tricefalia’”, si los tres vértices formados por él mismo como coordinador, Llamazares y su labor en el Congreso, y el secretario general del PCE, José Luis Centella, hubieran actuado de forma descoordinada.

Lara mostró su convencimiento de que tras el 20-N Izquierda Unida contará con un “grupo parlamentario suficientemente grande y potente para plantar cara al neoliberalismo que han abrazado PSOE y PP” y que sea el “altavoz en el Parlamento de las demandas sociales y sindicales”. Señaló que todo ello se hará “con la continuidad” de la labor practicada por Llamazares en esta legislatura.

Durante su discurso, esbozó las líneas generales que marcarán la campaña electoral de IU. Al margen de los temas económicos que analizó en profundidad, alertó del “desprestigio de lo público y de la política” propiciados, entre otros, por la actuación de los dos partidos mayoritarios, PSOE y PP.

“Tenemos que conseguir que nadie cuando piense en políticos desde el punto de vista negativo, piense en los políticos de Izquierda Unida. Nosotros no somos parte de la clase política, somos pueblo, venimos de abajo”, dijo vehemente.

El ya candidato de IU criticó las propuestas y la actuación que vienen realizando tanto Pérez Rubalcaba como Mariano Rajoy. Comparó e igualó las respuestas conservadoras que ambos están dando desde sus respectivos partidos frente a la crisis. Del candidato socialista dijo que “no puede camuflar su corresponsabilidad” con las medidas de recorte aprobadas por el Gobierno de José Luis Rodríguez Zapatero en los últimos años. “Sus propuestas hoy, haga las que haga, no tienen ninguna credibilidad para amplias capas de la sociedad”, consideró.

En alusión a PP y PSOE comentó que “la economía no debe estar más tiempo en manos de la derecha ni de quienes hacen políticas de derecha. Hay que acabar con que las personas estén al servicio de las políticas especulativas”.

Cayo Lara tuvo tiempo también de referirse a las movilizaciones ciudadanas convocadas en todo el Estado desde el pasado mes de mayo. Valoró que “la única manera de cambiar es con el voto, sin dejar la movilización y la presencia de la indignación en las calles”.

Animó a quienes se movilizan a seguir en la lucha y consideró que “muchas propuestas que están en las plazas de las ciudades coinciden con las de IU”, por lo que se comprometido a seguir llevándolas al Congreso en la próxima legislatura.

Mobilització enfront del colp constitucional

José Luis Centella Gómez, Secretari General del PCE / 26 ago 11

La decisió del Govern d'acordar amb el PP un canvi de la Constitució per consagrar l'estabilitat pressupostària com a norma constitucional, ve a culminar una llarga sèrie d'actuacions amb les quals Zapatero i el PSOE han fet el treball brut al capital perquè en la pràctica aquesta proposta suposa introduir una dels senyals d'identitat de les polítiques conservadores i neoliberals que han produït la crisi econòmica que patim i que, en l'àmbit europeu, tracten que les seves conseqüències les seguim pagant els més febles.

En aquest cas Zapatero i el PSOE han donat un salt de greus conseqüències, ja que la reforma constitucional que pretenen, significa anul·lar o limitar greument la capacitat d'actuació dels governs amb polítiques fiscals adequades a les diferents fases del cicle econòmic. Comporta també un greu risc per al manteniment o millor dit per a la recuperació de l'Estat de benestar, perquè posa molt més difícil recuperar drets socials, laborals i econòmics perduts en els últims temps.

Quan el que fa falta són actuacions que donen respostes immediates als milions de parats/des i precaris/ries que sofreixen les conseqüències directes de la crisi, aquesta proposta ni pel seu contingut ni pels seus terminis d'aplicació tindrà influència en la necessària reducció dels nivells actuals de dèficit públic, cosa que d'altra banda només pot aconseguir-se, sense deteriorar greument el teixit econòmic i social del nostre país, mitjançant la promoció del creixement econòmic i de l'ocupació, amb una fiscalitzeu progressiva.

Clarament es confirma que el Capital vol aprofitar la crisi per consolidar el seu model neoliberal, tractant de fer-ho irreversible. Per dir-ho amb altres paraules tracta de situar fora de la constitució tota política socialment avançada, el realment greu és que Zapatero i el PSOE li faciliten tant el treball.

El PSOE, que portava anys dient que la Constitució era sagrada, que no es podia tocar per canviar, per exemple, la llei electoral o el model d'estat, ens fa ara aquest canvi amb nocturnitat i traïdoria, en amb prou feines quinze dies van a canviar ni més ni menys que la base de la política econòmica de l'Estat, i ho fan amb un parlament al que li queden tres setmanes de vida, sense consulta popular, sense debat ciutadà, sense que el PSOE l'hagués portat al seu programa electoral… On queda l'afirmació de Rubalcaba que prenia bona nota del que havia significat les peticions del 15 M de més participació ciutadana en la política?

Evidentment LI DIUEN DEMOCRÀCIA I NO HO ÉS, d'aquesta manera cada vegada és més evident que la imposició d'una política de retallades socials i ajustos salarials permanents, que ens porta a una reculada sense precedents de les condicions de vida de la majoria social, només pot imposar-se amb un atac important als mecanismes de participació democràtica i de la pròpia sobirania nacional del nostre país.

Zapatero es posa de nou de genolls davant els mercats i obri les portes a una reforma que situa fora de la constitució gran part de les propostes que fan sindicats, 15M, col·lectius socials i per descomptat que xoca amb les propostes polítiques i electorals que treballem tant en el Partit com en IU.

Per això la nostra reclamació de Referèndum té tota la contundència de defensar la democràcia avançada, participativa que confronte amb els qui volen buidar-la de contingut per facilitar el Cop del Capital.

En aquestes circumstàncies ens fem una pregunta: Tindran els nostres programes electorals que passar censura prèvia del Tribunal Constitucional per veure si compleixen amb l'equilibri pressupostari?

Davant aquesta situació hem de plantar cara, no resignar-nos, donar la batalla. Són temps difícils, són temps de lluita que necessiten la mobilització de tota la nostra militància en la millor tradició del Partit Comunista d'Espanya, en la defensa dels drets dels febles, en la defensa de la justícia, d'una democràcia real social, política i econòmica. No estem davant un debat teòric, acadèmic, estem enfrontant-nos a l'intent d'un cop silenciós, soterrat que implantaria el domini dels anomenats mercats, que no és una altra cosa que la dictadura del capital, una dictadura que buida de poder als governs i sotmet els parlaments a decisions que es prenen al Banc Mundial, Fons Monetari, Banc Central Europeu o en algun Club de fosc nom on es reuneixen els representants del capital.

Plantar cara des de la mobilització, des de l'explicació, des de la defensa de la nostra ALTERNATIVA SOCIAL ANTICAPITALISTA, per això tenim una triple responsabilitat, d'una banda estar activament en totes les mobilitzacions unitàries que es convoquen, impulsant plataformes on no existeixin, d'altra banda hem d'aconseguir que IU en el marc de la Convocatòria Social que anem a desenvolupar al setembre sigua el referent polític i institucional d'els qui s'oposen a aquesta modificació constitucional, però de forma complementària a tot això hem de fer visible al PCE en aquesta lluita amb els objectius de:

1. Aconseguir la unitat entre les realitats representades entre el 29-S i el 15-M. reclamant el nostre dret a decidir sobre alguna cosa tan transcendental com la reforma constitucional.

2. Aconseguir la màxima participació dels quadres i bases sindicals per avançar cap a una línia de mobilització i conflicte social.

3. Sumar al conflicte a nous sectors socials, com els estudiants d'ensenyaments mitjans, alguns sectors de treballadors aturats i els treballadors immigrants. De manera principal el treball del Partit s'ha de centrar a impulsar les mobilitzacions d'aturats i afectats per la crisi, de manera similar al treball realitzat en el marc de les hipoteques i desnonaments.

4. Condicionar el debat polític sobre el qual es desenvolupin les Eleccions Generals des del conflicte social i evitar els intents del bipartidisme d'ocultar els debats que posen en evidència que les causes de la crisi són les promogudes des de l'anomenat Pacte de l'Euro i que per tant les solucions no poden venir del mateix lloc.

Es tracta per tant, de dedicar la nostra capacitat la força, estructures, càrrecs públics, dirigents socials a organitzar una veritable rebel·lió amb la gent per a baix, arran de terra, envers ells i elles construir l'Alternativa Social Anticapitalista.

En definitiva del que es tracta és de construir la unitat de tota l'esquerra transformadora, l'organitzada, la que es va mobilitzar en la vaga general, la que es mobilitza aquests dies als carrers i places de tota Espanya i fer-ho des de la base, comptant amb tots i totes entorn d'un programa participatiu elaborat col·lectivament que defensi la regeneració democràtica de la vida política, la justícia social perquè la crisi no la paguin els més febles. Per fer front als programes d'ajust, l'actual situació ha de provocar un conflicte social sense precedents del com estem vivint les seves primeres manifestacions, la idea de consens i pau social que ha dominat la política espanyola és incompatible amb un Govern que es posa al servei del capital especulatiu i retalla radicalment la capacitat de decisió dels governs, dels parlaments i de la pròpia ciutadania.

Finalment, el més important. Com deia, no estem en un debat teòric, sinó per contra es tracta de passar a l'acció i per a això tenim convertir a cada militant en un/a activista que mobilitzi al seu entorn, per a això cada Comitè d'Agrupació, Provincial, de Federació, té urgentment que elaborar un Pla de Treball per al seu àmbit d'actuació, Pla que contempli la implicació del Partit en la Convocatòria Social d'IU i almenys la realització d'una acció pública del Partit, pancarta, octavilla, cartell, etc. Ara més que mai hem de fer de la Festa la gran concentració contra la Reforma Constitucional, per això hem de recordar el compromís que cap província es quedi sense muntar autobusos per a la Festa. El desenvolupament d'aquest Pla de Treball ha d'estar en mans de la Secretaria d'Organització Federal abans del proper Comitè Executiu Federal de l'11 de Setembre.

Que sapiguem donar resposta al que avui demanda la nostra classe, no en els papers, no en les grans paraules, sinó en les petites accions, en la política unitària, a evidenciar que som capaços de fer realitat l'acord d'un Partit Actiu, Organitzat, Visible, implicat en el conflicte, dependrà en gran mesurada la Reconstrucció del Partit en la qual estem implicats/as.

José L. Centella Gómez, Secretari General del PCE

Construir la alternativa

José Luís Centella




http://blogs.publico.es/dominiopublico/3794/construir-la-alternativa/

Vivimos tiempos en los que la democracia sufre la agresión de los mercados, que la invalidan y la convierten en un instrumento al servicio de sus intereses, transformándola en una democracia secuestrada. La especulación y la acumulación de beneficios de unos pocos vencen al desarrollo sostenible y la juventud más formada y preparada de la historia vive peor que la generación anterior, sin perspectivas de encontrar un trabajo estable y remunerado.
De esta manera, el neoliberalismo trata de dejar sin efecto las conquistas políticas y sociales conseguidas durante años de lucha por las libertades políticas, sociales y económicas en España. En la práctica, el bipartidismo imperfecto (PSOE-PP más CiU y PNV), a través de un consenso no escrito, ha asegurado unas reglas que permiten una alternancia permanente en el poder para asegurar que el núcleo de las políticas neoliberales pactadas en Bruselas, junto con el atlantismo y la monarquía, no sean puestos en peligro.

Plantear un cambio de esta situación necesita forzosamente del protagonismo activo de las personas trabajadoras y de todas las organizaciones sociales interesadas en disputar la hegemonía al bipartidismo. Por ello, la movilización que empezó el 15 de Mayo tiene la gran virtud de representar muchas cosas y a mucha gente a la vez, y hacerlo sin necesidad de uniformidad o de sometimiento a un pensamiento uniforme.

Tenemos la necesidad de romper con un estado de cosas heredado de una Transición incompleta, que la mayoría no vivió, y a la que, además, se le explicó mal y con demasiadas trampas. Romper con un estado de cosas que representan una separación de poderes contaminada por una Justicia que no ha roto con el régimen anterior, un sistema electoral diseñado en 1977 para mantener un bipartidismo imperfecto que dejara sin influencia a un potente Partido Comunista, con un distanciamiento entre las instituciones y el pueblo que blinda un sistema social y económico al servicio del gran capital.

Pero el 15 de Mayo también representa una movilización contra una forma de afrontar una crisis que no sólo es económica, sino que afecta a todo el sistema, porque cada vez es más evidente que este sistema social, económico y de valores, no da respuesta positiva a las necesidades de gran parte de la ciudadanía, porque ese no es su objetivo. Su principal motor es asegurar el beneficio de una minoría –los banqueros y los grandes capitales especulativos– y para ello no dudan en vaciar de contenido la ya débil democracia que tenemos. Dejando sin capacidad de decisión a los parlamentos y los gobiernos, las decisiones importantes de la economía se toman en el FMI, el BM o el Banco Central Europeo por quienes ni son elegidos “democráticamente” ni tienen que dar cuenta de sus decisiones, eso sí, tomadas desde lujosos hoteles de 3.000 euros la noche y que ostentan salarios insultantes.

Por todo esto, en Izquierda Unida creemos que es el momento de convocar a la ciudadanía para construir la alternativa, con mayúscula. Se trata de propiciar la participación y la implicación de lo más dinámico de la izquierda social, sindical, cultural y política para elaborar colectivamente una alternativa en el más amplio sentido de la palabra “programa”. Una alternativa a la actual forma de afrontar la crisis, que parta desde abajo, desde los centros de trabajo y desde cada pueblo, hacia arriba; que consiga la convergencia de la izquierda organizada –la que se movilizó en la huelga general, la que se moviliza en las calles y plazas de toda España– en torno a un programa participativo, que defienda la regeneración democrática de la vida política, la justicia social para que la crisis no la paguen los más débiles, la recuperación de la cultura como un instrumento de realización del ser humano, que apueste por el fortalecimiento del sindicalismo de clase y el protagonismo de los movimientos sociales.

Esta convocatoria social pretende dar la palabra y la capacidad para decidir a la ciudadanía desde la base, porque desde el sectarismo, la exclusión o el recelo no se pueden impulsar las revoluciones que se necesitan para hacer frente al intento de implantar la dictadura del capital, luchando en lo concreto, frenando las miles de injusticias que provoca diariamente esta crisis, empezando por evitar los desalojos de quienes no puedan pagar la hipoteca, recuperando la moral de victoria y la confianza en que un pueblo unido jamás es vencido, o recuperando aquel fantasma que en el siglo XIX recorría Europa y que hoy debe recorrer todo el planeta proclamando aquello de “Proletarios de todo el mundo, uníos”.

Algunos nos dirán que somos antiguos, pero lo antiguo es la explotación de unos seres humanos por otros: hoy lo hacen en nombre del dios Mercado, como ayer lo hacían en nombre de la Revolución Industrial, que necesitaba sacrificios de los trabajadores. Todo, o casi todo, está inventado. Lo malo es que, a la vez, casi todo, o todo, estaba olvidándose. Hasta que una multitud de gente ilusionada, combativa, con la fuerza que dan las ganas de cambiar las cosas lo empezó a desempolvar un 15 de Mayo. Ahora hay que impedir que nuestras contradicciones lo estropeen, porque en esta lucha cabemos todos, eso sí, sin dioses, reyes, tribunos e ilustrados que nos quieran dirigir, para conseguir aquello tan viejo de que todo cambie para que todo siga igual.

José Luis Centella es secretario general del PCE y secretario de Acción Política de IU
Ilustración de Diego Mir

EL PP DE CASTALLA O LA CENSURA COM ARMA POLÍTICA

El passat mes de juliol des del Partit Comunista del País Valencià (PCPV) i Esquerra Unida (EUPV) vam interposar un reclamació a l’ajuntament per denunciar la censura i la discriminació que patíem per l’anterior govern del PP a l’hora de reservar sales de la Casa de Cultura per a realitzar actes. Per a no deixar les sales l’anterior regidor de Cultura, Juan Antonio Candela, s’excusava en l’existència d’una normativa aprovada l’any de creació de la Casa de Cultura per la corporació de l’ajuntament segons la qual no es podien realitzar actes convocats per partits polítics. La denuncia va estar interposada quan el mateix PP va violar aquesta normativa realitzant un roda de premsa a les instal•lacions mencionades.

Davant la reclamació presentada la nova regidora de Cultura, Lusa Monllor es va posar en busqueta de la mencionada normativa. Però, la sorpresa va vindre quan es va adonar que aquesta normativa no existia. És a dir, la normativa per la qual no ens deixaven organitzar actes a la Casa de Cultura no existeix. Així el dilluns 18 de juliol, Lusa Monllor es va posar en contacte en nosaltres per a comunicar-nos la noticia i donar-nos tot el seu recolzament.

Per desgràcia aquesta censura, que no sols hem patit nosaltres sinó tots els ciutadans de Castalla, ens recorda més a la dictadura imposada pel general Franco que a una democràcia. I és que dilluns passat, 18 de juliol es complien 75 anys de l’alçament feixista contra la república. La dreta feixista i l’oligarquia ja van cometre aquell acte criminal al que per desgràcia van seguir quasi 40 anys de dictadura, i avui encara patim la censura per part d’aquells que no s’atreveixen a condemnar el franquisme. El PP de Castalla ha demostrat el seu nul compromís amb la democràcia, i és que en la pràctica de la censura política que ha demostrat ens recorda més a aquells anys obscurs de repressió que a una verdadera democràcia.

Volem expressar des del PCPV i EUPV, el sentiment de vergonya que sentim per un PP que no ha sigut capaç de passar pàgina i que avui dia encara entén el nostre poble com el seu “cortijo” en el qual tenen carta blanca per fer el que vulguen. També ens sentim enganyats per l’anterior regidor de Cultura en el que havíem parlat varies vegades sobre aquest tema i ens havia promès revisar la normativa. Avui encara estem esperant una resposta per part de l’antic regidor, però ara ja comprenem que no ens haja respost, ja que no pot revisar una normativa que no existeix. Donar també el nostre agraïment a la regidora de Cultura, Lusa Monllor, pel treball que ha realitzat, on ha demostrat el seu compromís per una Castalla més oberta.

És per això que volem assabentar a tota la població de Castalla de la situació tan poc democràtica en la que el PP ha governat, i denunciar les pràctiques d’aquest partit que hem patit: engany, censura i manipulació dels ciutadans i ciutadanes de Castalla.

Finalment volem informar que aquesta injustícia ens ha donat més ganes de treballar, així que aquest mateix setembre estem pensant en organitzar un acte a la Casa de Cultura que molt probablement versarà sobre la qüestió republicana, el seu passat i el seu futur, ja que ens van comunicar aquesta noticia el 18 de juliol coincidint en el 75 aniversari de l’alçament feixista contra la segona república, i perquè el futur de l’aprofundiment de la democràcia passa per un camí constituent cap a la tercera república.


PCPV-EUPV CASTALLA

PRIMERA VALORACIÓ DEL NOU GOVERN MUNICIPAL

En primer lloc cal dir, que ens alegra que cap partit del poble dispose d’una majoria absoluta que li permeta governar de manera autoritària, sense cap tipus de transparència en les seues accions i sense comptar amb l’opinió dels ciutadans, com venia passant a Castalla. Ara tots els partits han d’estar disposats a dialogar per portar endavant projectes per al nostre poble. Creem que desallotjar del poder al Partit Popular era una necessitat per a la democràcia i la salut del nostre poble. Però tampoc ens podem enganyar, encara que el govern no estiga a mans del PP, aquest partit ha guanyat les eleccions amb 8 concejals, però a més si sumem els dos concejals de UCID (escindits del PP), observem que el centre-dreta té una majoria absoluta a Castalla (10 concejals). Tant de bo ens alegrem de que aquest últim partit haja decidit donar una oportunitat de canvi al nostre poble.

Valorem positivament les noves mesures preses per la nova junta de govern, consideràvem necessari canviar l’hora dels plens de l’ajuntament i retransmetre’ls per la televisió de Castalla com un acte de transparència i de democràcia. Significa apropar la política municipal a tots, sense cap tipus de discriminació i exclusió. Ara qualsevol ciutadà, siga quin siga el seu horari laboral o d’estudi podrà sentir-se participant en els nostres problemes, i poder observar de primera mà com es du a terme la gestió local. Confiem en que l’aposta inicial que s’ha fet per la participació ciutadana i pel recolzament a les associacions no quede en paper mullat.

Per altra banda la reducció del salaris tant de l’alcaldessa com dels concejals de dedicació exclusiva que suposen, segons el nou govern municipal, un estalvi de 70.616 euros ens pareixia necessari per la sangria que suposava a les arques municipals els alts sous del govern anterior del PP i poder destinar aquestos recursos a millorar la situació del poble com són els casos de l’atur, la rehabilitació del centre històric o la millora en els equipaments públics, com un nou col•legi o el d’un centre de salut de major rang donada la realitat demogràfica creixent del nostre municipi.

Pensem que no solament és necessari el fet de canviar l’horari dels plens, per enfortir realment la democràcia participativa seria desitjable la creació d’una regidoria de participació ciutadana que s’encarregara específicament d’aquesta branca i facilitar així les vies de participació, encarregant-se de l’estimulació, organització i creació d’espais de participació que fomenten el protagonisme de la ciutadania en general en l’assignació de pressupostos, i així dur polítiques que harmonitzen la convivència i defenguen els interessos de la majoria dels castelluts d’una manera real.

Per altre costat, creiem que és un èxit social que una dona siga la representant dels ciutadans. Per això, per potenciar l’alliberament de la dona i denunciar la discriminació que aquesta pateix constantment a la societat, i sobretot a l’àmbit econòmic i productiu, ens pareix necessària una regidoria de la dona que prenga consciència i lluite des de tots els fronts contra aquest sistema patriarcal.

D’altra banda, sent aquest any el centenari del naixement del nostre escriptor, Enric Valor, la creació d’una regidoria que defense la nostra llengua, i la traga de la discriminació que pateix ens haguera paregut una bona decisió. Una regidoria de política lingüística seria un pas important en la normalització de la llengua d’Enric Valor.

Esperem també que unes de les primeres mesures que duga a terme el nou govern siga l’anàlisi de la situació de l’atur a Castalla així com la posada en pràctica de polítiques convenients en la creació de nous llocs d’ocupació. No ens podem creuar de braços en un tema tant important com és la manca de treball per als castelluts i les castelludes.

Finalment volem felicitar al nou govern, i posar-nos a la seua disposició en temes d’interès general, com els que hem exposat en aquest comunicat. Esperem que siguen quatre anys productius, i que es comence a dur endavant almenys un començament de canvi de clara tendència progressista.

NIT DE BALL AL CENTRE HISTÒRIC

Aquest dissabte 9 de juliol tenim més activitats al nostre centre històric organitzades per l'Associació d'Amics i Veíns Centre històric de Castalla.

Les activitats començarán a les 17.00 de la vesprada amb la Inauguració de l'exposició fotogràfica del "Centre històric" oferida per el fotograf Vicent Guill Fuster.
Posteriormente hi hauràn jocs per als més menuts a la plaça Blasco.

A les 19.00 des de la casa d'Enric Valor es portarà a terme un cercavila per els carrers del centre històric i amenitzat per la Xaranga Xolgori. El recorregut tornarà a la plaça Blasco on gaudirem d'una nit de Ball gràcies a la música de la Xaranga.

A les 21.00 hores començarà el Sopar a la Fresca on hi haurà barra a carrec de Ca Llauro i amentizat per música ambient.

Assistim i Participem per un centre històric viu!!

Més informació a la web de l'organització: http://www.amicsiveins.org/

IU presenta la "Convocatoria Social" para elaborar "un programa de transformación democrática"

Cayo Lara, José Luis Centella y Marga Ferré presentan esta iniciativa que definen como “el mayor esfuerzo en la historia de IU por hacer un programa que nazca de la participación con el pueblo, porque la democracia debe estar al servicio del pueblo y eso lo tienen que conquistar los ciudadanos”.

La dirección federal de Izquierda Unida ha puesto en marcha su proceso de ‘Convocatoria Social para una Alternativa Programática’ que, tal y como explicó hoy Cayo Lara, significa “nuestra propuesta para hacer una transformación democrática con la colaboración de los ciudadanos de cara a elaborar un programa electoral para que la democracia se ponga al servicio del pueblo. Va a ser un contrato que firmaremos y cumpliremos con toda la ciudadanía”.

El coordinador federal de IU ofreció una rueda de prensa en la sede federal junto a los responsables de Acción Política y de Propuesta Programática, José Luis Centella y Marga Ferré, respectivamente, encargados de explicar pormenorizadamente esta iniciativa. Los tres dirigentes detallaron que en los próximos meses IU organizará “en todos los territorios y a todos los niveles asambleas abiertas para convocar a jóvenes, mujeres, organizaciones sociales, profesionales, sindicalistas y representantes de la Cultura para que nos hagan las propuestas necesarias que desemboquen en un programa para la regeneración política y económica”.

Cayo Lara explicó con vehemencia que “Izquierda Unida va a hacer el mayor esfuerzo de su historia por hacer un programa participativo. Debe ser un programa que nazca de la participación con el pueblo, porque la democracia debe estar al servicio del pueblo y eso lo tienen que conquistar los ciudadanos”.

“Se acabó el tiempo de las renuncias y empieza el de las conquistas”, resumió antes de insistir en que es la hora de dar respuesta a “la democracia secuestrada en que nos encontramos; una democracia que llevamos años denunciando que se ha puesto de rodillas ante el poder de los mercados financieros que no pagan la crisis y con un Gobierno que no hace pagar la crisis a sus responsables. Esto es algo que ya se está diciendo también en las calles y plazas”, en referencia a movimientos como el 15-M o ‘Democracia Real Ya’.

En este sentido, a preguntas de los periodistas sobre si esta acción va dirigida especialmente al colectivo de ‘indignados’ que han protagonizado importantes movilizaciones en todo el Estado, Centella y Lara insistieron en que “no pretendemos sustituir a ningún movimiento, ni competir con nadie, ni tratar de representar a quien no quiera ser representado. Tenemos las manos tendidas y abiertas para que, si quieren, puedan participar en este compromiso ciudadano”.

José Luis Centella apostilló que “es el momento de la contaminación de ideas” y del “mestizaje entre todos. Entre todos es como debemos construir el futuro”.

El responsable de Acción Política explicó que la intención de Izquierda Unida es poner en marcha de forma práctica esta ‘Convocatoria Social a partir de septiembre, tras haber definido el mejor método a emplear antes de agosto. “De esta forma –dijo- buscaremos la construcción de una alternativa a la actual forma de afrontar la crisis, que parta de la realidad de cada pueblo de cada comarca y de cada comunidad. Queremos que se movilicen los parados, los jóvenes precarios y todos los que tengan algo que aportar a la construcción de otro mundo más justo y solidario frente a la dictadura del marketing”.

Marga Ferré indicó que los dos principales objetivos de esta iniciativa son “introducir cambios profundos y rápidos en la sociedad y en el modo de gobernar. No podemos esperar a que la crisis se resuelva sola. Además, queremos devolver el poder a la gente”.

Para ello, la responsable federal de propuesta programática insistió en que IU no se plantea sólo con esta propuesta un programa electoral sino un “programa de acción, una propuesta de país, en el que cada persona es un sujeto activo de construcción de ideas y de propuestas”.

Ferré enumeró que la ‘Convocatoria Social’ se ha ordenado para facilitar su trabajo en la búsqueda de alternativas para seis cambios profundos o ‘revoluciones’ en materia económica, democrática, ambiental, por la igualdad, servicios públicos y cultura.

Por otra parte, a preguntas sobre el manifiesto presentado este fin de semana por un grupo de intelectuales y representantes del mundo de la Cultura sobre la necesidad de ‘reconstruir la izquierda’, Lara indicó que “no veo incompatible firmar manifiestos y pertenecer o ser cercano a una organización política. Todo el mundo tiene la libertad para firmar los manifiestos que considere oportunos. No provoca ningún tipo de divorcio entre la gente de ese manifiesto que unos sean pro Izquierda Unida y otros sean pro PSOE, y otros no sé si no serán de nada”.

“Damos la bienvenida a cualquier tipo de manifiesto que se establezca por los ciudadanos, porque de alguna manera están manifestando que se quieren comprometer ante la situación que hay e intentar buscar salida conjuntas. En IU están las puertas abiertas de par en par hacia todas las iniciativas que busquen elaborar una propuesta colectiva concreta, alternativa, anticapitalista ante los problemas que tiene la sociedad española”, dijo.