El año que se acaba, deja un reguero de sufrimiento para demasiada gente. Un sufrimiento injusto e inútil porque se produce como resultado de una salida cruel a una crisis que han generado los especuladores financieros y cuyas consecuencias las está cargando el Gobierno sobre las espaldas de las víctimas.
Ha sido un año triste porque hay más pobres y más ricos, más paro, más inseguridad en el trabajo, más miedo, más marginación social, más gente en el abismo, más opulencia e indiferencia y más individualismo y racismo frente a la castigada inmigración. Ha decrecido la fraternidad y nos han robado la débil democracia. Demasiados espacios de la Justicia están ciegos y complacientes ante los poderosos e inquisidores con los que luchan contra la corrupción y por la memoria histórica. A la juventud mejor formada de nuestra historia le han robado la esperanza y el control mediático del pensamiento libre es asfixiante, debilitando el medio público y sustituyendo canales de información por tele basura.
Ridiculizando la soberanía nacional, el Gobierno puso la democracia de rodillas ante el poder financiero, claudicó ante el Vaticano con la retirada de la Ley de Libertad Religiosa, privilegió a Marruecos con vergonzosos tratados comerciales no condenando la masacre contra el pueblo saharaui y se descubrió el sucursalismo vergonzoso del Gobierno de EEUU, a través de las informaciones de Wikileaks.
Los desahucios de más de 100.000 familias de sus viviendas demuestra la usura insaciable de la Banca. No sólo hipotecaron a millones de familias con precios escandalosamente especulativos de la vivienda, por la ausencia de intervención pública del gobierno, sino que ahora los desahucian y pretenden dejarlos esclavizados para pagar la deuda de la especulación. Como premio el gobierno, de acuerdo con el PP, ha decidido bancarizar las Cajas de Ahorro.
Tiembla el Estado frente a las notas de las agencias de calificación, que son sencillamente instrumentos al servicio de los especuladores financieros para que los inversores en la deuda soberana incrementen sus impúdicos intereses mientras piden que se reduzca el déficit para que así se garantice el pago de la deuda y sus jugosos beneficios para repartir en los Consejos de Administración de unas elites cada vez más ricas y poderosas.
Un gobierno esclavo, que no soberano, que decretó el primer estado de alarma de la democracia, nos miente una y mil veces con el coro de voceros del neoliberalismo que machacan como un martillo pilón nuestro pensamiento; “solo hay una receta para salir de la crisis” la del pensamiento único, la receta de que paguen los de abajo el festín de los de arriba.
Así se ataca al débil estado del bienestar como nunca. El tijeretazo con recortes salariales a los empleados públicos, a los fondos de cooperación, congelación de pensiones, reducción de la inversión y del empleo público, que provoca una perdida del poder adquisitivo de la mayoría, debilitando el consumo e incrementando la crisis y el paro.
Asistimos a un ataque sin precedentes a los sindicatos de clase y a los recortes de derechos laborales con una reforma injusta e inútil que subvenciona los despidos, precariza el empleo y ataca la negociación colectiva. Se rebajan los impuestos a las grandes empresas mientras se ahoga a las pequeñas y a los autónomos. Se aumentan los impuestos indirectos a los de abajo y se permite un fraude fiscal escandaloso, consintiendo a los paraísos fiscales. La exigua hacienda pública se nutre mayoritariamente de los impuestos a las rentas del trabajo mientras se reducen los provenientes de las rentas del capital. No hemos conocido ni una sola medida fiscal del gobierno ante los responsables de la crisis para que contribuyeran a una salida social.
Se ha aprobado para 2011 el presupuesto más antisocial de la era Zapatero y se barrunta un nuevo año de más sufrimiento para muchos porque ya recoge las recomendaciones de las 37 mayores empresas al gobierno. Suprimir los 426 euros a los pobres más pobres, privatizar parcialmente empresas públicas rentables como AENA y la Lotería Nacional y rebajar impuestos a grandes empresarios con beneficios. La escandalosa subida de la luz queda como el regalo de navidad de Zapatero a las Eléctricas, mientras el SMI más bajo de Europa, sube por debajo de la inflación.
En la Comisión del Pacto de Toledo, los nacional-neoliberales, PP y PSOE y los nacionalistas de derechas, CIU, PNV y algún otro, han abierto la puerta para que Zapatero siga ilusionado con aumentar la edad de jubilación y el periodo de calculo de las pensiones, con los objetivos de recortar las pensiones futuras y alimentar los planes privados para favorecer a la banca.
Mientras tanto la CEOE elige un presidente nuevo con discurso viejo. Menos sector público y más neoliberalismo y en el PP brindan con champán con música de fondo de “El Padrino” por dos razones. Una porque Fabra ha sido absuelto por una justicia que ha dejado prescribir cuatro graves delitos, y, la otra, porque Zapatero, con su negativa a reformar la ley electoral, prefiere que gobierne el PP antes que la izquierda crezca en el Parlamento y le pone así la alfombra azul a Rajoy hacia la Moncloa sin más mérito que la Gurtel.
Con este panorama, que no ha frenado la HG del 29S ni las movilizaciones sindicales que hemos apoyado, el 2011 será un año duro que debemos afrontar con más organización y movilización, con los sindicatos y el tejido social crítico que queda en éste país para poner coto a tanto despropósito y ataques a los derechos y conquistas laborales y sociales de los trabajadores y trabajadoras.
La lucha por el empleo y contra la marginación y exclusión social, el derecho a la vivienda frente a los desahucios, la defensa de lo público, del estado del bienestar y de los derechos laborales, regenerar la democracia y la ética en las instituciones y la lucha por la igualdad son algunos de los objetivos irrenunciables para el nuevo año enmarcado en las elecciones municipales y autonómicas en las que debemos ganar presencia en las Instituciones.
El PP y el PSOE defienden el mismo modelo neoliberal. La alternativa de izquierdas a ese neoliberalismo salvaje es la tarea que tenemos por delante. No nos resignamos y como recordó Josefina de Marcelino, “Si uno se cae, se levanta inmediatamente y sigue adelante”.
dissabte, 1 de gener del 2011
dimarts, 28 de desembre del 2010
Assemblea Oberta PCPV-EUPV Demà dimecres 29 a les 19.30
Assemblea Oberta PCPV-EUPV Demà dimecres 29 a les 19.30
Balanç polític de l'any 2010 i propostes per al 2011
Seu Pcpv Castalla (carrer mig nº68)
Balanç polític de l'any 2010 i propostes per al 2011
Seu Pcpv Castalla (carrer mig nº68)
divendres, 17 de desembre del 2010
MANIFESTACIÓ DISSABTE 18: RECUPERAR ELS DRETS, DEFENSAR L'ESTAT SOCIAL. RECTIFICACIÓ JA!
MANIFESTACIONS 18 DE DESEMBRE:
12 H. ALCOI Eixida des de la Pl. Al-Azraq
18 H. ALACANT des de les escales del IES JORGE JUAN
dijous, 16 de desembre del 2010
AVUI A LES 19.30. LA CRISI: RESPOSTES PER L'ESQUERRA
LA CRISI: REPOSTES PER L'ESQUERRA
a càrrec de Lluís Torró, diputat d'Esquerra Unida a les Corts Valencianes
DIJOUS 16 A LES 19.30 A LA SEU DEL PCPV DE CASTALLA, CARRER MIG Nº68
El pròxim dijous 16 de desembre tindrem un acte a la nostra seu, sobre la crisi econòmica i la postura de l'esquerra sobre aquesta. Les polítiques neoliberals que està aplicant tant el govern Espanyol del PSOE com el govern valencià del PP, són un retrocés dels drets laborals i socials de la classe treballadora, i com no carreguen a les esquenes dels treballadors les dures polítiques per eixir de la crisi que estan marcades per L'FMI i el Banc Mundial. Violant així la democràcia deixant que governen els mercats i no els governs que s'han triat.
A més, el diputat d'Esquerra Unida a les Corts Valencianes per la província d'Alacant, l'alcoià Lluís Torró ens donarà una serie de mesures i propostes per eixir de la crisi per l'esquerra. Unes propostes realistes que cap dels dos governs vol adoptar, ja que ataquen les grans empreses i els cupables de la crisi, mentre les seues polítiques són la defensa de les grans fortunes i interessos empresarials i bancaris.
El nostre propòsit era organitzar la xerrada-col·loqui a la casa de cultura, per ser un lloc més accessible i acondicionat, a més per fer-ho d'una manera més oberta. Però ja ens han denegat 3 vegades una sala per fer un acte, excusant-se en un ple de l'ajuntament on es va votar en contra de fer actes polítics a la casa de cultura quan no sigueren eleccions. Aquesta acta que sen's va dir que ens l'ensenyarien no ho han fet, mentre ells si fan actes polítics com entre altres coses, dur a periodistes de clara tendència de la dreta més consevadora com Isabel San Sebastián. Des del nostre punt de vista la casa de cultura ha d'estar oberta a tothom i a tot, la política és una part essencial de la societat, i el que volen ells és amagar debats i idees, i fer la política que fan de silló i silenci, creant així una visió a la gent de la política com a corruptela e ineficàcia. La política (social, electoral, ECONÒMICA...) deu estar sota les mans dels ciutadans i com no, ha d'estar al seu abast. Aboguem per la democràcia participativa.
PERQUÈ HI HA UNA EIXIDA SOCIAL DE LA CRISI!
QUE LA CRISI LA PAGUEN ELS RICS QUE L'HAN OCASIONADA!
MOVILITZA'T!
diumenge, 5 de desembre del 2010
LA CRISI: RESPOSTES PER L'ESQUERRA. DIJOUS 16 DE DESEMBRE A LES 19.30
LA CRISI: REPOSTES PER L'ESQUERRA
a càrrec de Lluís Torró, diputat d'Esquerra Unida a les Corts Valencianes
DIJOUS 16 A LES 19.30 A LA SEU DEL PCPV DE CASTALLA, CARRER MIG Nº68
El pròxim dijous 16 de desembre tindrem un acte a la nostra seu, sobre la crisi econòmica i la postura de l'esquerra sobre aquesta. Les polítiques neoliberals que està aplicant tant el govern Espanyol del PSOE com el govern valencià del PP, són un retrocés dels drets laborals i socials de la classe treballadora, i com no carreguen a les esquenes dels treballadors les dures polítiques per eixir de la crisi que estan marcades per L'FMI i el Banc Mundial. Violant així la democràcia deixant que governen els mercats i no els governs que s'han triat.
A més, el diputat d'Esquerra Unida a les Corts Valencianes per la província d'Alacant, l'alcoià Lluís Torró ens donarà una serie de mesures i propostes per eixir de la crisi per l'esquerra. Unes propostes realistes que cap dels dos governs vol adoptar, ja que ataquen les grans empreses i els cupables de la crisi, mentre les seues polítiques són la defensa de les grans fortunes i interessos empresarials i bancaris.
El nostre propòsit era organitzar la xerrada-col·loqui a la casa de cultura, per ser un lloc més accessible i acondicionat, a més per fer-ho d'una manera més oberta. Però ja ens han denegat 3 vegades una sala per fer un acte, excusant-se en un ple de l'ajuntament on es va votar en contra de fer actes polítics a la casa de cultura quan no sigueren eleccions. Aquesta acta que sen's va dir que ens l'ensenyarien no ho han fet, mentre ells si fan actes polítics com entre altres coses, dur a periodistes de clara tendència de la dreta més consevadora com Isabel San Sebastián. Des del nostre punt de vista la casa de cultura ha d'estar oberta a tothom i a tot, la política és una part essencial de la societat, i el que volen ells és amagar debats i idees, i fer la política que fan de silló i silenci, creant així una visió a la gent de la política com a corruptela e ineficàcia. La política (social, electoral, ECONÒMICA...) deu estar sota les mans dels ciutadans i com no, ha d'estar al seu abast. Aboguem per la democràcia participativa.
PERQUÈ HI HA UNA EIXIDA SOCIAL DE LA CRISI!
QUE LA CRISI LA PAGUEN ELS RICS QUE L'HAN OCASIONADA!
MOVILITZA'T!
dissabte, 27 de novembre del 2010
Enquesta sobre la presentació de la Candidatura d'Esquerra Unida a les pròximes eleccions locals
Des d'Esquerra Unida volem saber l'opinió de la ciutadania castelluda sobre la possible candidatura d'Esquerra Unida a les pròximes eleccions locals. Des de la nostra perspectiva i defensa de la democràcia participativa, creem que l'opinió de la gent és molt important, i més si es tracta del desenvolupament del nostre projecte.
PARTICIPA!!
dijous, 25 de novembre del 2010
Manifest del PCE davant el dia contra la violència de gènere
Des del PCE condemnem la violència de la qual són objecte les dones a molts àmbits de la vida. Aquest 25 de Novembre seguim denunciant que tres de cada quatre dones en el món han patit alguna vegada en la seua vida violència masclista (ONU).
Unes 5.000 dones moren assassinades pel codi de l'honor. I també hi ha altres víctimes que dia a dia pateixen una violència que no deixa petjada física, però sí psicològica: aquelles dones que aguanten les vexacions i humiliacions verbals per part de les seues parelles.
La violència té rostre de Dona: Situacions com que tres de cada quatre víctimes en ciutat Juárez són dones, que a Haití el nombre de violacions després del terratrèmol siga brutal, que les ablacions a Àfrica i fins i tot a Europa augmenten, que les agressions per exercir el dret a l'educació a Afganistan, que les dones assassinades a Espanya a les mans de les seues parelles o exparelles siguen més en el que portem d'any que en tot 2009, o les dades de l'Europol, que estimen que hi ha centenars de milers de víctimes de tracta d'éssers humans per a l'explotació sexual només a Europa, sent la immensa majoria de les víctimes dones i xiquetes mostren que la violència de gènere persisteix i fins i tot que amb la crisi augmenta en alguna de les seues facetes.
Des del PCE fem una crida a tots els governs i Institucions, sindicats, partits, en definitiva a tota la societat perquè acabem amb aquesta violència i la impunitat que se li atorga. La violència exercida contra les dones és una pandèmia que pot atacar a totes per igual, sense fronteres i independentment de la classe social.
A Espanya el passat 28 de juny, s'han complit cinc anys des que va entrar en vigor la Llei orgànica 1/2004 de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, llei que segueix sense abastar els aspectes estructurals de la violència sexista i que no conté les mesures efectives de detecció precoç, prevenció i accions educatives, ni els recursos necessaris per al seu desenvolupament.
La crisi i les retallades pressupostàries en polítiques socials, van a aconseguir un empitjorament en el camí cap a la igualtat real, amb l'agreujant de la supressió d'un Ministeri, que només representava el 0,03% dels Pressupostos Generals de l'Estat i de les polítiques d'igualtat que són una de les grans víctimes en les decisions anti-crisis d'aquest Govern de ZP.
Per al PCE és urgent la implementació d'una nova llei que exigisca a totes les institucions el desenvolupament de mesures que siguen veritablement integrals i transversals, que impliquen a tots els estaments socials i polítics, perquè aborden íntegrament la violència de gènere, sense limitar-se a la violència domestica, dotant-se de recursos materials, humans i econòmics suficients.
Unes 5.000 dones moren assassinades pel codi de l'honor. I també hi ha altres víctimes que dia a dia pateixen una violència que no deixa petjada física, però sí psicològica: aquelles dones que aguanten les vexacions i humiliacions verbals per part de les seues parelles.
La violència té rostre de Dona: Situacions com que tres de cada quatre víctimes en ciutat Juárez són dones, que a Haití el nombre de violacions després del terratrèmol siga brutal, que les ablacions a Àfrica i fins i tot a Europa augmenten, que les agressions per exercir el dret a l'educació a Afganistan, que les dones assassinades a Espanya a les mans de les seues parelles o exparelles siguen més en el que portem d'any que en tot 2009, o les dades de l'Europol, que estimen que hi ha centenars de milers de víctimes de tracta d'éssers humans per a l'explotació sexual només a Europa, sent la immensa majoria de les víctimes dones i xiquetes mostren que la violència de gènere persisteix i fins i tot que amb la crisi augmenta en alguna de les seues facetes.
Des del PCE fem una crida a tots els governs i Institucions, sindicats, partits, en definitiva a tota la societat perquè acabem amb aquesta violència i la impunitat que se li atorga. La violència exercida contra les dones és una pandèmia que pot atacar a totes per igual, sense fronteres i independentment de la classe social.
A Espanya el passat 28 de juny, s'han complit cinc anys des que va entrar en vigor la Llei orgànica 1/2004 de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, llei que segueix sense abastar els aspectes estructurals de la violència sexista i que no conté les mesures efectives de detecció precoç, prevenció i accions educatives, ni els recursos necessaris per al seu desenvolupament.
La crisi i les retallades pressupostàries en polítiques socials, van a aconseguir un empitjorament en el camí cap a la igualtat real, amb l'agreujant de la supressió d'un Ministeri, que només representava el 0,03% dels Pressupostos Generals de l'Estat i de les polítiques d'igualtat que són una de les grans víctimes en les decisions anti-crisis d'aquest Govern de ZP.
Per al PCE és urgent la implementació d'una nova llei que exigisca a totes les institucions el desenvolupament de mesures que siguen veritablement integrals i transversals, que impliquen a tots els estaments socials i polítics, perquè aborden íntegrament la violència de gènere, sense limitar-se a la violència domestica, dotant-se de recursos materials, humans i econòmics suficients.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
