dijous, 29 d’abril del 2010

Manifest del PCE davant el Primer de Maig de 2010


El pròxim any es celebrarà el 125 aniversari de les manifestacions i condemnes de sindicalistes a Chicago, en lluita contra l'explotació capitalista, en concret per reduir la jornada a 8 hores diàries de treball, enfront de les 14 que la majoria de sectors estaven obligats a realitzar.

Aquelles jornades de lluita van ser la base històrica i ideològica per a què a 1930 es decretés l'u de Maig com a Festa internacional dels treballadors/es.

La majoria de la nostra societat contemporània mira aquelles dates amb estima i molts, com una pàgina del passat superada. Gens més lluny de la realitat, a pesar que les contínues lluites sindicals han aconseguit suavitzar l'agressivitat del capitalisme respecte a la Classe Obrera en part de l'anomenat "món desenvolupat", l'obsessió pel benefici fàcil s'instaura en els nostres dies en una minusvaloració permanent de l'aportació dels/les treballadors/es al veritable desenvolupament econòmic del món, sense oblidar lògicament que amb l'anomenada "economia globalitzada" en els països denominats "emergents", la situació dels/les treballadors/es és, en molts casos, terroríficament similar a la de 1886.

Un any abans d'aquest 125 aniversari el capitalisme torna a sofrir una nova crisi i les ideologies que el suporten necessiten estructurar la seva continuïtat amb nou ajustaments, que es traduïxen en retallada de drets socials que ens acosten més al passat que al desenvolupament de millora social per a tots i totes.

Els ideòlegs del capitalisme tornen a utilitzar l'estratègia de retallar drets en plena crisi econòmica, per a arribar a majors beneficis quan aquesta passe.

A pesar d'aquestes situacions repetides al llarg de la història, es dóna en l'actual crisi una interessant novetat, la contradicció més cínica dels grans sectors empresarials, d'una banda duen anys exigint la disminució del paper de l'Estat, ja sigui amb la reducció d'impostos, ja amb les privatitzacions de les empreses públiques (l'últim exemple del fracàs d'aquestes privatitzacions ho tenim en Viatges Marsans, que passa d'una bona gestió pública a la possible pèrduda de més de 4000 llocs de treball després de ser privatitzada), i quan ha arribat la crisi exigeixen subvencions públiques per a seguir mantenint els seus negocis privats, oblidant inclusivament els anys de beneficis desmesurats a costa de treballadors/es i consumidors.

Al nostre país, la debilitat política de l'Esquerra real en els últims anys, fa que els intents de retallades de drets, teorizats per la dreta i els seus portaveus institucionals, s'estableixin en tots els blocs que estructuren l'Estat Social: Pensions, abaratament de l'acomiadament, flexibilitat laboral i eliminació de lleis laborals de protecció social.

És a dir, un autèntica devessall de retallades que si no aconseguim frenar-la va a desdibuixar el marc de drets laborals coneguts.

Però aquesta crisi del capitalisme ha tingut també un terrible rècord més, la celeritat amb la qual s'ha destruït ocupació (Els més de 4,5 milions d'aturats/des, segons EPA, són les vísctimes directes). Des de les polítiques liberals dels successius Governs tant del PP, com del PSOE, no s'ha posat base perquè el creixement de l'economia a Espanya fora sostenible, donant-se suport solament en les socialment desequilibrades estadístiques, a pesar que des de l'Esquerra i els Sindicats s'ha estat avisant que aquest creixement ens anava a dur a l'actual situació.

Des del PCE anem a reafirmar el nostre compromís en el suport a les lluites sindicals contra les retallades de drets, la nostra organicitat tant interna en les secretaries del Món del Treball, com amb la nostra participació en els Comités d'Empreses i Seccions Sindicals i les nostres propostes, sabem que hi ha una sortida de la crisi per l'Esquerra i que el veritable culpable de la mateixa és el Capitalisme. La nostra principal lluita és per l'OCUPACIÓ.

OCUPACIÓ, OCUPACIÓ, OCUPACIÓ, OCUPACIÓ, OCUPACIÓ, OCUPACIÓ, OCUPACIÓ AMB DRETS

¡VISCA EL PRIMER DE MAIG!

MANIFESTACIÓ:
ALCOI: A LES 11 H. AL PASSEIG DE L'ALBEREDA
ALACANT: A LES 11.30 H. A LES ESCALES DEL INSTITUT JORGE JUAN

dimarts, 20 d’abril del 2010

El PCE davant el document lliurat pel govern a sindicats i empresaris el passat 12 d'abril

Secretaria del Món del Treball del PCE / 15 abr 10.

Igual que altres vegades en els últims mesos, el govern amb l'usual sistema de posada en escena (en la qual s'inclou jugar amb el temps per a generar interès), posa a la part alta de la taula dels agents socials un document que podríem dividir en dos apartats, la part concreta i l'etèria.

En la primera, tal com dèiem en anteriors comunicats el partit Governant, aquesta vegada ja amb el suport més nítid de la dreta nacionalista, assumeix els plantejaments més liberals dels poders econòmics. Així proposades com l'abaratament de l'acomiadament (sigui en la fórmula de generalitzar el contracte de foment de 33 dies d'indemnització, ja en la de substituir la indemnització per acomiadament per una aportació percentual mes a mes -model austríac-), o la potenciació de les Agències privades de col·locació i de recolocación, o la possibilitat d'utilització sense límits les ETTs, no solament no entren a resoldre els greus problemes actuals, sinó que aprofundeix en ells de la forma més beneficiosa per al gran capital.

En la part etèria, no fa més que realitzar mers enunciats, sense concreció ni de suport econòmic ni jurídic, més dirigit al titular de premsa que a una mesura de solució estructural dels greus problemes d'atur (especialment el juvenil), i de precarietat laboral.

El Govern del PSOE, no ha escoltat cap de les propostes que des de l'esquerra, amb solvència, li han plantejat per a sortir de la crisi amb més drets, més estabilitat i més ocupació en el nostre país.

Paga la pena analitzar amb més profunditat, les propostes que es realitzen en el document en qüestió:

a) El document del Govern planteja dues fórmules d'abaratir l'acomiadament:
1. Generalitzar el contracte de foment d'ocupació indefinida que conté una indemnització de 33 dies (en comptes dels 45 actuals), estenent aquesta indemnització inclusivament si l'acomiadament és considerat improcedent per causes econòmiques i disciplinàries.
2. Establix una nova aportació mensual per a indemnització per acomiadament, que generi una borsa propietat del treballador i que aquesta es faci efectiva en el moment de l'acomiadament, sigui en l'empresa que es va començar a generar, sigui en les següents si aconsegueix trobar treball posteriorment a l'acomiadament (model austríac).

Les dues propostes, òbviament, busquen abaratir la sortida del treball dels/as treballadors/as indefinits. En la primera al generalitzar un contracte que no es va crear per a lluitar contra l'atur (com pretenen exposar ara els seus defensors), sinó per a reduir la temporalitat (per cert amb un fracàs sonor en els seus 13 anys de vigència), estenent-lo inclusivament als acomiadaments disciplinaris, el que està fent és facilitant els acomiadaments abaratint la indemnització.

Per la seva banda el model austríac funciona de la següent forma, es crea una nova aportació sobre salari mensual (a Àustria és del 1,53% del salari brut i paguen íntegrament els empresaris) que genera una borsa propietat del treballador, com hem explicat abans, que substituïx la indemnització en cas d'acomiadament (no es concreta si es refereix a tots els acomiadaments o solament als improcedents). Per posar una exemple concret del que significa l'invent: · Un treballador/a indefinit amb un salari brut mensual de 1.500 €, inclosa les pagues extraordinàries, que anés acomiadat als deu anys, amb la regulació actual de 45 dies cobraria una indemnització de 22.500 € nets i amb el cridat sistema austríac, hauria generat una borsa de 2.754 € nets.

b) Per a lluitar contra el brutal atur en els joves de 16 a 30 anys, proposa augmentar el contracte de formació (aquest contracte no genera dret d'atur ni de jubilació i no respecta els salaris de conveni, sinó que són menors al salari mínim interprofessional) que fins a ara solament es podia utilitzar fins a l'edat del treballador/a de 21 anys, si s'aprovés l'estipulat pel govern s'elevaria aquesta edat fins als 24 anys, o el que és el mateix elevaria la discriminació cap als treballadors/es joves augmentant la seva precarietat. Proposa a més que se li aboni als empresaris les hores que aquests treballadors li dediquen a la formació.

El Govern oblida que amb la falsa excusa que "els xavals estan aprenent", aquest contracte ha estat utilitzat de forma generalitzada pels empresaris amb la finalitat de tenir un treballador/a (generalment bé formats), amb menys drets i menys costos que els seus companys.

c) Respecte a la lluita contra la precarietat, el Govern del PSOE pretén "apagar el foc amb gasolina". De tots és sabut que el greu problema del mercat de treball espanyol, és l'excessiva precarietat laboral (amb les seves conseqüències soci-sanitàries-laborals), està precarietat laboral està sustentada, sobretot per una rotació desmesurat en els llocs de treball (a Espanya es realitzen més de cinc milions de contractes anuals). El paradigma d'aquesta rotació és el contracte de posada a la disposició de les ETTs, on la precarietat s'establix com infinita (es realitzen contractes d'un dia, d'hores inclusivament), no tenint l'empresa que contracta els serveis de la ETTs cap tipus de compromís amb els treballadors independentment de la causa que genero el contracte. És a dir es potencia la contractació no causal, mantenint les formules que han elevat la precarietat laboral a uns limitis insuportables. No satisfet de les conseqüències antisociales que han generat les ETTs, planteja eliminar les restriccions que existien en el seu ús en l'actualitat, pel que es podrien realitzar contractes de posada a disposició en sectors fins a ara limitats com la construcció o en llocs de treball d'alt risc (com en els millors temps del "noveccento", al treballador se li explota, se li contamina en els llocs d'alt risc i se li tira sense cap tipus d'indemnització). D'igual manera es pretén potenciar (ara podran els seus serveis oficialment) a les Agències privades de col·locació a les gestores que es dediquen a recolocar treballadors/as després d'un ERE, o el que és el mateix potenciar les agències privades enfront del servei públic d'ocupació i... paradoxa de la contradicció, es potencia el sistema d'empreses de recol·locació, que el que signifiquen realment és un augment de costos per a la sortida de l'empresa que t'acomiada i per a la recerca d'ocupació.


d) Pretén el Govern una desregularització major dels contractes a temps parcial. Fins a ara aquests treballadors (igual que la resta) havien de tenir regulat les seves jornada i horari, ja sigui en el seu contracte o en el Conveni Col·lectiu, en la proposta es planteja la possibilitat de crear un contracte a temps parcial en el qual l'empresari podria modificar l'horari del treballador amb un mer preavís. Aquesta mesura si es portés a terme, significaria la flexibilitat més absoluta per a l'empresari, ja que solament hauria de quantificar les hores de contractació per a tenir un treballador/a a total disposició les 24 hores del dia. No fa falta dir que això comportaria encara més la discriminació de la dona en el món laboral.

e) Proposa també, fent-se eco d'una proposta de CC.OO., potenciar la substitució dels Expedients d'extinció per uns altres de reducció de jornada, amb abonament, per part de l'atur dels salaris deixat de rebre pel treballador (no sabem si tot o un percentatge). Aquesta proposta ja existeix en la normativa espanyola dels Ets temporals, però el que es pretén, diu el document textualment "fer-los visibles".

f)Finalment realitza una sèrie de propostes d'intencions, sense cap concreció ni suport de cap tipus, que relacionem:
a. Manteniment de les bonificacions als contractes potenciant el dels treballadors/as entre 16 i 30 anys i els de més de 45, especialment de més de 59 (una nova paradoxa, en el document que es va enviar a la taula del Pacte de Toledo es plantejava l'eliminació de l'aportació de l'INEM a aquests contractes de majors de 59 anys).
b. Revisar les polítiques d'ocupació (sense concretar gens més).
c. Ampliar la reposició de la prestació per atur en els casos que els Ets temporals acabin en extinció (sense determinar ni quantia ni d'on va a treure els diners).
d. Ampliar la bonificació empresarial per les cotitzacions dels treballadors afectats per reducció de jornada o suspensió temporal de contracte.


Els Sindicats, ja han mostrat el seu rebuig a les mesures proposades, encara que s'han plantejat seguir en la taula de negociació (lligats perquè el document del Govern novament planteja que és un document obert i que està disposat a noves aportacions).
Per a la Secretaria del Món del Treball del PCE, la proposta del Govern del PSOE, si es portessin a terme no faria més que aprofundir en la reducció de drets dels treballadors/es, utilitza velles mesures que ja s'han demostrat inservibles per a crear ocupació i reduir la precarietat; i les manté solament perquè beneficies a les grans patronals i sota el dictat d'un poder financer, veritable culpable de les successives crisis del capitalisme.

El PSOE ha decidit fer política de dretes, com en antany, de la mà de la dreta nacionalista, abandonat definitivament, la via del progrés social com mesura real i efectiva per a sortir de la crisi. Amb les seves propostes dóna l'esquena al manteniment dels drets de la majoria social que la formen els treballadors/es d'aquest país.

La nostra obligació és estendre entre el conjunt de la classe obrera aquesta anàlisi i seguir participant de forma activa en la lluita contra la pèrdua d'ocupació i la precarietat.

dijous, 15 d’abril del 2010

Manifiesto republicano del Partido Comunista de España para el 14 de abril de 2010



La Segunda República Española supuso un grito de libertad y la consecución de un anhelo de justicia que trataba de romper con siglos de sumisión y cadenas. Fue conquistada por el Pueblo Español de forma pacífica tras las victoria de las candidaturas republicanas en las elecciones municipales y el 14 de Abril de 1931 una marea humana llenó las calles y plazas de los pueblos y ciudades de España generando ilusión y esperanza.

El Pueblo español se sintió dueño de su destino y fue tanta la contundencia de esta determinación que la monarquía se desmoronó sin encontrar quien la defendiera. El Borbón tuvo que salir del país sin que nadie lamentara su caída.

Hoy, 79 años después, sufrimos una profunda crisis económica, financiera energética, medioambiental, de valores, de civilización que muestra la incapacidad del capitalismo a nivel internacional para resolver los problemas de la humanidad.

Las fuerzas del sistema y los organismos internacionales trabajan para que la salida de la crisis sea beneficiosa para los mismos agentes que la han provocando cargando sobre las espaldas de los trabajadores y trabajadoras las consecuencias de la misma.

En España caminamos hacia los 5 millones de parados y paradas, lo que constituye el principal problema de la sociedad española y la cifra dramática en el campo social de la crisis. Las propuestas del Gobierno, de la derecha y de la patronal se circunscriben a recortar derechos de los trabajadores y a subvencionar a la gran banca con dinero público.

Para ayudar a la salida conservadora de la crisis se recortan libertades democráticas blindando un modelo de Estado monárquico y bipartidista que carece de legitimidad por lo que el PCE denuncia la censura y el blindaje de los grandes medios de comunicación sobre el debate Monarquía – República, que se secuestra los españoles y españolas.

Por lo tanto cuando desde el PCE nos marcamos el objetivo de conquistar la III República lo hacemos con la intención de dar una alternativa global al actual sistema que nos ha llevado a la mayor crisis de la historia reciente de España.

En función de este ideal emancipador hacemos una serie de precisiones para empezar a concretarlo:

1- La Primera y la Segunda República son para nosotros una referencia histórica indispensable para marcar el hilo conductor del pensamiento republicano así como para recoger y actualizar aquellas aportaciones y propuestas que sirvan para este siglo XXI. Queremos decir que la mayor parte de nuestro esfuerzo debe dedicarse al hoy y al mañana.

2- En consecuencia, la República no es otra cosa que el marco económico, social, político, cultural e institucional que los ciudadanos y ciudadanas de la República se dotan libremente y por el que se consienten para afrontar los problemas y sus soluciones. Es la respuesta a sus problemas.

3- Por lo tanto el proyecto republicano no debe ser encasillado en función de la terminología referida a espacios en el espectro político. Tenemos que darle a la palabra República una entidad de propuesta que la haga más accesible y llamativa; La República es libertad, igualdad y solidaridad, así como la reforma económica, social, política, ideológica y de nuevos valores a la situación real.

4- En el campo de la memoria histórica, el PCE se pronuncia por una ley que anule los juicios del franquismo y que garantice un entierro digno a todos los defensores de la legalidad republicana, que se encuentran hoy en las foses comunes a lo largo y ancho de nuestro país.

5- El PCE, llama a incrementar el número de Ayuntamientos integrados en la Rede de Municipios por la Tercera República. El municipalismo en España tiene una tradición histórica de lucha por la República en España.

En este contexto, El PCE se manifiesta a favor de la unidad de un movimiento republicano, que cada día cobra más fuerza entre los ciudadanos y ciudadanas y especialmente entre la juventud y llama a la movilización ciudadana para exigir transparencia en el manejo de los fondos públicos de la Casa Real, que actúa como un verdadero paraíso fiscal sin dar cuenta del destino del dinero procedente de los impuestos de todos los españoles, por lo que seguirá impulsando iniciativas que sirvan de continuidad a la campaña de recogida de firmas por la transparencia de las cuentas de la Casa Real recientemente finalizada.

En definitiva la Propuesta Republicana del PCE, es una iniciativa que se hace a la ciudadanía, a los colectivos sociales a fin de que se incorporen para construirla. Estamos pues ante una propuesta política que recaba la participación activa de los ciudadanos y ciudadanas porque la República no viene, se trae construyéndola, esta es la tarea a la que el PCE convoca este 14 de Abril.

Secretaría de Movimiento Republicano del PCE

divendres, 9 d’abril del 2010

El PCPV condena la brutalidad policial en el Cabanyal, exige dimisiones y alaba la resistencia de los vecinos

www.larepublica.es

“A Rita Barberá le importa poco lo que diga el Ministerio de Cultura porque parece que nunca le ha importado mucho la cultura”, señala Alfredo Albornos

El Partit Comunista del País Valencià condenó ayer enérgicamente la brutalidad de la Policía Local y la Policía Nacional en el barrio del Cabanyal, donde vecinos y representantes políticos fueron agredidos por oponerse al derribo de cinco inmuebles protegidos por el Ministerio de Cultura.

El Secretario General del PCPV, Alfredo Albornos, mostró el compromiso de los comunistas valencianos con la lucha que desde hace años libran los vecinos del Cabanyal, a los que animó a “seguir resistiendo”. “En su lucha van a contar con el apoyo de la mayoría de los valencianos y valencianas que no quieren que se siga destruyendo patrimonio cultural de la ciudad, para satisfacer los delirios faraónicos de Rita Barberá”, señaló Albornos, quien aseguró que “a Rita Barberá le importa poco lo que diga el Ministerio de Cultura porque parece que nunca le ha importado mucho la cultura”.

Albornos pidió a la ciudadanía “tomar nota” ante la actitud de algunos supuestos “demócratas” que envían a la Policía a desalojar aunque sea “rompiendo brazos”, en referencia a las lesiones sufridas por la dirigente comunista – Rosana Montalbán - que salió herida tras una actuacíon policíal que llevó también a la coordinadora de EUPV y diputada autonómica, Marga Sanz, al hospital.

El PCPV además exige la dimisión del delegado del Delegado del Gobierno, Ricardo Peralta, por la desmesurada y brutal actuación policial, impropia de un país presuntamente democrático, contra quienes no hacían más que defender pacíficamente el patrimonio cultural de los valencianos y valencianas.

dijous, 8 d’abril del 2010

EU EXIGEIX LA DIMISSIÓ IMMEDIATA DEL DELEGAT DE GOVERN PER LA “BRUTAL” CÀRREGA POLICIAL AL CABANYAL

La coordinadora d’EUPV, Marga Sanz, exigeix a més a la Delegació de Govern que obriga un expedient informatiu que investigue la duríssima càrrega policial que està produint-se al Cabanyal durant ja dos dies. El coordinador d’EUPV a València, Amadeu Sanchis, present aquest matí en el barri marítim en la concentració per impedir els enderrocaments, ha condemnat l’actuació de la Policia Nacional “qui de nou ha agredit als veïns, als ciutadans allí concentrats i als periodistes que desenvolupaven la seua feina. Aquesta actuació constata de forma definitiva que la Delegació de Govern no fa res efectiu per fer complir l’ordre ministerial i no sols no impossibilita l’enderrocament dels immobles –a totes llums il·legal- sinó que dona l’ordre de carregar contra els manifestants”.

Sanz afirma que el Delegat del Govern, Ricardo Peralta “ha perdut el control de la situació i després del que passà el dimarts és incomprensible que haja permès que hui torne a ocórrer el mateix”.

Per la seua banda, el coordinador d’EUPV a València recorda que encara resten 10 dies perquè la Justícia dictamine sobre la legalitat o no d’aquestos enderrocaments al Cabanyal. “És del tot incomprensible que la Delegació de Govern avui no haja emprat els efectius per impedir els enderrocaments i, pel contrari, haja estat d’avantguarda repressiva contra els veïns”, afirma Sanchis.

Des de les primeres hores d’aquest mateix matí, la coordinadora d’EUPV s’ha posat en contacte telefònic amb el Subdelegat del Govern, a qui ha transmès, igualment que en persona el propi Amadeu Sanchis, la seua petició expressa per a que fera complir la llei i la policia no emprara la violència contra els veïns i manifestants.

“Esquerra Unida considera que Delegació de Govern ha de donar explicacions immediates del per què aquesta contundència policial, la qual és la responsable directa de les agressions a polítics, veïns i periodistes”, manifesta Sanz.

dimecres, 7 d’abril del 2010

La Policía Local de Valencia agrede a la diputada de EUPV Marga Sanz


www.larepublica.es

Junto a ella también fueron agredidos por los agentes de la Policía Municipal, el diputado autonómico Lluís Torró y el coordinador de EUPV en Valencia, Amadeu Sanchís.

La coordinadora de EUPV y diputada autonómica acudió ayer al Hospital Clínico de Valencia para ser atendida por las agresiones provocadas por los agentes de la Policía Local de Valencia que la arrastraron para desalojarla de la puerta de la vivienda que finalmente fue destruida en el barrio del Cabanyal.

Sanz, que recibió el parte de lesiones e interpuso una denuncia por la agresión, señaló que la actuación policial "ha sido absolutamente desmesurada. Esta mañana hemos vivido un capítulo grotesco en el Cabanyal: policías cargando con toda su fuerza contra vecinos y ciudadanos que libremente ejercíamos nuestro derecho a expresarnos. Tanto la alcaldesa barberá como el delegado del gobierno, Ricardo peralta, deberán explicarnos esta carga policial por partida doble".

Sanz no ha sido la única miembro de EUPV desalojada de la puerta de la vivienda en la calle Vidal de Canelles. Junto a ella también fueron agredidos por los agentes de la Policía Municipal, el diputado autonómico Lluís Torró y el coordinador de EUPV en Valencia, Amadeu Sanchís. Posteriormente otros miembros de EUPV y el PCPV también fueron agredidos en esta ocasión por la Policía Nacional, y tuvieron que acudir a Urgencias.